¿Què diuen ara unes veus popularment celestials
de què som o no som o hem de ser els valencians? Què? Que els bàrbars del nord
tenen la culpa dels nostres mals i desastres? Una altra volta? I pensen que
això és creïble amb el que està passant? Tenen cap crèdit civil o moral ara aquests
polítics aninotats que tanquen televisions i amenacen criatures en edat escolar?
A qui volen manipular, adoctrinar o estafar? Queda algú ací que no sàpia el que
ha passat en aquests anys i no veja el que està passant ara mateix? Parlem-ne.
Després
d’haver venut el territori, de farcir-lo d’obres inútils que ara trauen a
subhasta pública (per a que compre qui vulga el que vulga a un preu regalat),
d’esborrar del mapa mediàtic l’única televisió que ens parlava en valencià, ara
amaguen el seu fracàs civil i tanquen televisions, malvenen aeroports, salden apartaments,
desmunten parcs temàtics, regalen camps de golf i equips de futbol, desfan camps
de tarongers i d’arròs... Terra cremada. I encara se’n riuen cínicament.
Així,
tot fet pols –territori, llengua, bancs, símbols civils i imaginari fantàstic- han
deixat el país dels valencians socarrat, com una terra erma, per a que en
gestionen les cendres els que vindran, mentre ells s’ho passaran la mar de contents
a Madrid, a Miami o a Curaçao. Aquesta i no altra és la intenció dels que,
havent malbaratat els diners i les institucions valencianes durant vint anys en
benefici personal o partidari, ara insisteixen en fer-nos por, en voler fer-nos
creure que els culpables d’aquest desficaci no han segut ells.
Ara que
ja no tenim televisions on mirar-nos a l’espill local, ha quedat clar i ras qui
són els que han fet l’espoli civil valencià. I les directrius arriben d’on han
vingut sempre: de dalt. I el que més xoca és que després d’haver-los rigut les
festes, amb cerimònies papals i tot, ara els amos els tracten de ninots; uns
ninots que demanen, damunt, ser indultats, perquè saben el que han fet: seguir el
que els superiors els han dit que havien de fer. Provincianisme servil; com en
altres temps. Àngels de déu, serafins o missatgers de la ignomínia, a qui voleu
espantar? A qui voleu tirar les culpes del vostre patètic fracàs civil? Ja no
vos queda res més per a ofrenar que no siga la misèria que heu deixat.
Senyores i senyors del govern valencià, facen
el favor de no salivar tant. I ja que vostés parlen de manipular criatures o
històries passades, i de posar mans al foc o tirar mà a la cartera, no ens facen
més la mà públicament. Que som valencians, i entenem ben rebé de què va la cosa
de fa molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada