9.23.2006

L’Espanya cínica


Dimecres passat, mentre navegava per la zarza per tal de triar algun text per a la classe de Valencià de 2n de batxillerat, em vais trobar amb dues columnes d’opinió, la barreja de les quals m’ha donat el títol d’aquest post.
Olga Merino a SET X SET escrivia L’escola cínica. I José Maria Loperena, jurista i escriptor, a EL BITLLET escrivia L’altra Espanya. Abans de llegir-los ja els tenia impresos. Evidentent, podria haver triat altres títols de la combianació d’ambdós: L’altra escola, L’escola d’Espanya, però m’ha agradat més aquest. Trobe que tenim molt motius per pensar i veure que hi ha (TRSTAMENT O NO) una veritable Espanta cínica. El terme “cinisme” remet a la doctrina de l’escola cínica” i “cínic” vol dir que, impúdicament, fa gala de no creure en la rectitud i sinceritat, que és un impúdic.
No vull posar cap exemple sobre aquesta Espanta cínica. Però mireu al vostre voltant i veureu quants exemples trobeu i que n’éstà, de present, aquesta Espanya cínica.
Una cosa més : acabe de llegir (EL PAIS) que un 28% dels portuguesos està disposat a unir-se a Espanta. El desenvolupament econòmic, clau de l’atracció cap al país veí. Portuguesos, mireu el que feu! Sort que la informació acaba dient que el poeta extremeny Àngel Campos, professor a Lisboa i gran amant de la cultura portuguesa, opina que l’enquesta ha de ser falsa. L’haurà feta Pedro J. Ramírez?

9.16.2006

Somni (però podria fer-se realitat)


Digueu-me il.lús però he tingut aquest somni que passe a contar-vos. Com tot el món sap ha començat la Lliga. En primera divisió hi ha 20 equips. Aquests equips distribuïts per “comunitats autònomes” que compartim alguna cosa més que un tros de terra podrien quedar de la manera següent:
Galícia: Deportivo i Celta (2).
Catalunya-País Valencià-Illes Balears: Villareal, Mallorca, Levante, València, Barcelona, Gimnàstic i Espanyol (7).
Andalusia: Sevilla, Betis, Recreativo (3)
Aragó: Zaragoza (1). Com que només n’hi ha un sol i, per allò de la Corona d’Aragó) podríem afegir-lo a Catalunya-País Valencià-Illes Balears.
Madrid: Atlètico Madrid, Getafe i Real Madrid (3).
Euskadi-Navarra: Atlhètic, Osasuna i Real Societat (3)
Cantabria: Racing (1). Per allò de la proximitat geogràfica i per l’equilibri podríem incloure’l a Galícia.

Fins ací les dades:
Tenim el major nombre d’equips en 1a divisió: 7+1: 8
La resta de comunitats autònomes en tenen 3 (algunes per allò de l’equilibri).
Per tant, penseu que això de l’Estatut de Catalunya, les campanyes contra els productes catalans, la intoxicació mediàtica de la COPE (CEE) i d’El Mundo, etc. és perquè no tenem res millor que fer? No, en absolut, tot això saben molt bé per quin/s motiu/s ho fan (però no els diran mai). Aqueixa és la (trista) realitat del meu somni.
Mentrestant als instituts (del País Valencià i al meu sí que ha estat així) enguany podrem gaudir d’un clarió (no com el de tota la vida) sinó un “rotulador tiza líquida-liquid chalk marker). Aquesta és, de moment, l’única novetat que he trobat. Seguiré informant.
Les pissarres són les de tota la vida. No les digitals com tenen a Extremadura (recordem-ho: amb els diners que paguem de més Catalunya, País València i Illes Balears).

Bon dia.

9.15.2006

ESTADA A DÉNIA


Crònica d’una estada a Dénia

La setmana passada em sonà el telèfon móbil a mitjan vesprada. Era el telèfon de Borja Castelló però qui parlava era Borja Ramón. La cosa era senzilla: que tornara a telefonar al seu móbil perquè estaven preparant una estada a Dénia per a aquesta setmana. Faig fer el que em demanaven. Vaig telefonar de seguida i em posaren al cas del que anaven a fer i que volien que estiguera amb ells –almenys alguna estona-. Els vaig dir que, si no tenia cap compromís ja adquirit, d’acord. I arribà dilluns. Diumenge quedàrem per a l’hora d’eixida i tot això. Eixíren cap a les 11 del matí. Quatre (Rafa Nogueroles, Borja Ramon –Ogro-, Iván Fabuel i Borja Castelló –Matrix-) venien amb mi. Al cotxe hi duia motxiles i alguna que altra ampolla d’aigua i refrescos, etc. Amb autobús anaven la resta: Pedro Nogueroles, Pablo Castelló, Iván Reynau, Javi Moragues, Tulio i Nando –d’aquests dos no sé els cognoms-. A la nit arribà un altre Pablo, cosí de Borja Román, de qui tampoc sé el cognom. El viatge resultà com qualsevol viatge: música, acudits, anècdotes, etc. I arribàrem a Dénia. Ens allotjàrem en una “caseta” –deien els seus amos-, un palauet de més de 100 anys, amb pas directe a la mar, que teníem a uns 50 metres. En fi, un gaudi de lloc… per tot… estar tranquil, tenir marxa, descansar, xerrar, llegir, escoltar música, etc.
Un cop instal.lats, tornàrem a Dénia per tal d’arreplegar la resta que venien en autobús. Uns preferirán caminar fins a la casa i altres vingueren amb cotxe fins allí.
Un cop a casa, dinàrem –per cert, molt bé- amb el menjar que havien dut alguns: sobretot Iván Fabuel (recomane el seu bar –a Gandia- perquè sa mare cuina meravellosament-. I, un cop dinats, Iván Fabuel, amb això que a sa casa tenen bar, va voler obsequiar-nos amb cigaló –carajillo- que va preparar sense cafetera: li va eixir boníssim (a veure quan ens el repeteixes). Després prenguérem alguna “copeta”. I, entre Rafa i Borja –Ogro-, ens cantaren i acompanyaren a la guitarra –fins i tot improvisant i molt bé, per cert- una sèrie de temes musicals. Aixa arribàrem fins a les 17:30. Arribà la resta de l’expedició. I aleshores començava el que era bo: havíem de planxar-los el cabell a Borja Castelló –Matrix- i Nando –el tenen molt rull-. Fou una festa. Sobretot el cabell i cap que li deixaren al Matriz. Total que li recomanàrem que se¡l tornara a desplanxar. I ho féu.
I arribà quasi les 19:30 i ens dirigirme al centre de la ciutat. Són, per als que no ho sapieu, alumnes, exalumnes i amics d’alumnes i exalumnes que tenen entre 17 i 18 anys. Per tant, què podien buscar? Xiques. Clar, no en duien. N’hi ha uns quatre que estan compromisos però la resta no. Passejàrem per Dénia. Compràrem a Mercadota. Allí tinguérem un “altercat”: agafaren unes capses de preservatius i les ficaren en bosses de la resta de gent que hi havia pel supermercat. La senyoreta de vigilancia ho viu però no sabia què n’havien fet. Clar, ells estaven supertranquils –perquè la capsa que duien l’havien pagada-. I els de seguretat que ho havien de treure com fóra. Ens deixaren eixir perquè, era evident, no duien res. (Jo ho vais saber un vegada havíem abandonat el supermercat). Tinguérem molts problemes amb la tanca d’eixida (no per això, eh!). I de nou cap a casa a sopar.En un no res feren el sopar. També ens el menjàrem ràpidament.
Un grupet havien quedat amb unes xiques de les Marines. Els hi duguí. I, després de deixar-los-hi, amb la resta del grup estiguérem xerrant, bevent, alguns fumant, cantant, etc fins a les 2 de la matinada. Jo em retirí cap a aqueixa hora. I alguns també. Però la majoria –ja havia tornat el grup que s’havia desplaçat a Dénia (era dilluns 11 de setembre)- tenien més gana de festa. I clar… Aixa començà tot… el que fou la resta de la nit no ho vaig a deixar escrit. Ho podria fer però pense que, si volen, que ho facen ells perquè jo m’havia retirat a les 2 més o menys… i encara que ho vaig escoltar i presenciar tot, trobe que no haig d’escriure res. Ara sí que vull dir una cosa: són d’allò que no n’hi ha. En cap moment em feren sentir estrany. I, si volen, hi tornaré alguna vegada més.
Hi ha joventut que, a pesar de tot, encara val la pena: us ho dic jo que estic en constant contacte amb ells.
Bon dia.

P.S.: Les fotografies que hi afig són d’aquesta estada.

9.09.2006

Jo, no sé vosaltres, sí vull el tripartit

1r Com que no vote a Catalunya, no em referesc al tripartit català (que també el vull) sinó al tripartit valencià: EU, BLOC i Verds. És l’única manera d’engrescar el votant valencià a aquestes altures de la partida (el PSOE té la seua feina i deixant-nos respirar ja fa prou –cosa que no podíem fer amb el govern del senyor del bigoti-). Us recomane la lectura dels tres articles que duu avui el Levante-EMV a les pàgines d’opinió. Per ordre de preferencia meua són: El canvi necessari de Francesc de Paula Burguesa, president de Valencians pel Canvi, El País Valencià necesita un pacte de país i progrés, d’Eliseu Climent, president d’Acció Cultural del País Valencià i, finalment, Serà d’esquerra… i verd, o no serà el 2007, de Joan Francesc Peris, co-portaveu d’Els Verds del País Valencià.

2n Albert Cano és un altre habitual de les pàgines del Levante-EMV. Avui escriu un article Educaciones, article que també us en recomane la lectura. Sols destaque una dada que no conexilla. El 6 d’abril de 2006, el jutjat núm. 7 de València dictà sentència per tal d’anul.lar la sanció imposada a un professor de matemàtiques de secundària perquè “suspenia massa”. Aquest professor va ser sotmés a un expedient sancionador per part de la conselleria que dirigeix el senyor Alejandro Font de Mora, forense de professió. Sense comentaris. El professor duia 20 anys ensenyant matemàtiques.

3r Com que ahir comentava els fets de Xàtiva, avui, com no podia ser d’altra manera (quant que m’agrada aquesta expressió del Moltho), el senyor alcalde diu que “a veure si un xiquet no pot tirar un petard en falles o pegar-li un carxot a un company”- I afig: “a mi el que em preocupa és que aquestes coses causen algun dany als xics, els cree algun trauma.” Pobretes criaturas!-dic jo.

4t Aquest és el País Valencià que tenim. I, com podeu veure als articles abans esmentats, és d’urgent necessitat fer el que estiga a les postres mans per canviar-lo

5é Endavant Rubianes! Aqueixa Espanta del PP que s’atreveix a dir NI UN DURO PER A UN IMPRESENTABLE (Francisco Granados, secretari general del PP de Madrid) no és la nostra i no és majoritària per sort.

Bon dia.

Ací teniu on no comprar... si voleu

Entreu i mireu-ho
http://compras.cope.es/es_ES/

Ací teniu on no comprar... si voleu

Entreu i mireu-ho
http://compras.cope.es/es_ES/

Ací teniu on no comprar... si voleu

Entreu i mireu-ho
http://compras.cope.es/es_ES/

9.08.2006

La realitat supera de vegades la ficció

Avui el titular del Levante-EMV és esgarrifós. Mireu com se les fan alguns fills de regidors, en aquest cas del PP. « Hijos de ediles del gobierno de Xàtiva graban gamberradas y las difunden en Internet. Recogen burlas, cachetes y también petardos ante la casa del alcalde Rus” Fins ací el titular de la portada. Afig que el govern de la ciutat “papal” està en mans del PP (majoria absoluta). Si voleu visionar les imatges les podreu trobar a l’adreça http://effectmatrix.com No tinc paraules i, més encara, si recorde el que ha passat i passa amb l’obra Lorca eran todos de Pepe Rubianes (anit ho comentava breument al bloc).
Per la meua faena estic en contacte contínuament amb joves de 14 a 18 anys (3r, 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat) i, encara que és cert que la gran majoria no fan aqueixes coses, sí és cert que va penetrant a poc a poc el rebuig a Catalunya (recordeu la campanya antiproductes catalans de l’any passat), a la immigració (recordeu com presenta aquest tema, sobretot, Canal 9 –és la poca o molta televisió què veuen per informar-se, millor dit, desinformar-se, però elles i ells no ho saben-, etc.
No tinc ni varetes màgiques ni solucions finals per tals “problemes”. Però alguna cosa haurem de fer si no volem una societat cada dia més intolerant i un poquet feixista. No sé. Què en penseu?

Bon dia