¿No creieu, germans i germanes, que fins a cert punt és lògica la reacció de la gent en
aquest evangeli que acabem d’escoltar? Les autoritats i la gent contemplaven el rètol
que deia: “El rei dels jueus” i, en canvi, veien un crucificat sense forces gairebé ni per a
respirar. Per això es reien de Jesús. Sí, aquesta és la lògica humana. ¿Com pot ser rei
aquell condemnat a mort després d’una vida de predicador itinerant i seguit per un
grup que no comptava per a res? ¿Com pot ser un rei sense poder ni abans de ser
condemnat ni ara? Fins a cert punt és lògica la seva reacció. Ells concebien el Messies
Rei dels jueus amb la dignitat i el poder d’un senyor terrenal. Era la idea general. Per
això molts no van descobrir el misteri diví d’aquell home que estava dalt la creu i
l’escarnien.
Però, n’hi hagué d’altres que en descobriren el misteri. Entre ells, també un dels
criminals penjats a la creu. Els qui es movien per lògiques humanes sense obrir-se a
l’inèdit de Déu, no descobriren la reialesa amagada darrera aquell crucificat del mig.
Però, un dels dos criminals que compartien el suplici amb Jesús, en descobrí el
misteri; va comprendre, enmig del dolor, que aquell home era el Rei salvador, el
Messies. I amb paraules plenes de fe es reconeix humilment pecador i li demana que
es recordi d’ell. Intueix que en l’amor sense límits de Jesús, hi ha la salvació, la fruïció
joiosa del Regne de Déu
Jesús havia defugit sempre el títol de Rei que anava lligat inseparablement al de
Messies; el defugia perquè es prestava a ser interpretat políticament per part de molts.
En canvi, a la creu s’acaben els equívocs. Ell és Messies i Rei d’una altra manera. És
un Rei crucificat, desarmat, només té les armes de l’amor que el porta a donar la vida.
Jesús exerceix de Rei veritable des de la creu. Així queda clar que és un Rei sense
cap ambició de dominar per la força. Per això ara, accepta que aquell altre crucificat el
tracti de Rei en demanar-li que es recordi d’ell en el seu Regne. I Jesús li promet que
hi serà acollit, que estarà en el paradís. Aquesta expressió no significa tant un lloc
material com una relació vital de Déu amb l’ésser humà després de la mort. Jesús sap
que, donant la vida a la creu, obrirà per a tothom les portes d’aquesta relació eterna.
Unes portes, tanmateix, que la llibertat humana pot refusar de creuar. Perquè Déu vol
que sigui una relació lliure i plena d’amor, no forçada per cap imposició. La senzillesa
de cor davant de Jesús i la consciència que un mateix no té la clau de superar la mort,
fan, com en el cas del lladre penedit, que per mitjà de la fe, els creients ens puguem
obrir a la reialesa del Messies crucificat.
Jesucrist clavat en creu és el centre de la fe Cristiana. I, tal com ho representa bé la
creu d’aquest altar, és des de la creu que és Rei. I ¿què vol dir ser Rei en el cas de
Jesús? Significa que és el centre de tot, la mesura del viure en plenitud, el pastor de la
humanitat per mitjà de la Paraula i de l’amor sense límits, el terme versel qual
s’encamina la humanitat i tota la creació. Significa, a la llum de la fe bíblica, que en ell
hi ha la plenitud de la divinitat. Aquesta reialesa, però, només esdevé esclatant en la
seva resurrecció i encara, segons el designi diví, només per a la mirada de la fe.
Avui conclou la celebració de l’Any de la fe. Ha tingut com a objecte donar més vitalitat
a la fe dels creients, fer-nos retrobar el gust de la fe i, per tant, posar l’accent sobre la
nostra identitat cristiana, de deixebles de Jesús, el Rei crucificat, que amb la seva
resurrecció ha esdevingut esperança d’una vida nova. La renovació de la vivència de
la fe, però, no s’acaba amb la cloenda d’avui. Es un procés que dura tota la vida. Hem
de continuar, doncs, aquest procés d’aprofundiment. I això, en una doble dimensió; la
de la vivència espiritual de la fe per mitjà de la relació personal amb Jesucrist i la del
coneixement raonat, intel·lectual, dels continguts de la fe. Aquest procés
d’aprofundiment de la fe, però, només serà autèntic si es tradueix en amor als altres,
en solidaritat, en ajuda, en servei als pobres i marginats tant si ho són en el cos com
en l’esperit.
L’aprofundiment de la fe és inseparable del fer participar als altres de la joia del
trobament amb Jesucrist. Per això els batejats hem de ser evangelitzadors amb la vida
i amb la paraula dita oportunament per ajudar els altres a descobrir el tresor que hem
descobert nosaltres. El tresor que és Jesucrist i la riquesa de gràcia que ell dóna en la
seva Església, malgrat la feblesa humana i el pecat dels seus membres que
peregrinen a la terra. Perquè l’acolliment veritable de Jesucrist és inseparable de
l’acolliment de l’Església.
L’Any de la fe ha estat marcat per la canonització i la beatificació de màrtirs de
diversos països, entre els quals un bon nombre de monjos de la nostra comunitat. És
que els màrtirs són els testimonis qualificats d’una fe viscuda radicalment i ens inviten i
ajuden a donar-nos més i més a Jesucrist, el primer dels màrtirs, que en la creu ha
esdevingut Rei amb l’ofrena de la seva sang.
Des del baptisme, hem entrat en l’àmbit de la reialesa de Jesucrist i s’ha establert una
relació vital de Déu amb cadascun de nosaltres. A nosaltres ens toca aprofundir-lacada dia més perquè tots els àmbits de la nostra vida estiguin sempre sota la reialesa
humil i amorosa de Jesucrist. Ho hem de viure amb la fe i la humilitat del bon lladre de
l’evangeli, que després de l’experiència d’haver obrat el mal, en el dolor i davant la
proximitat de la mort, invoca aquell que comparteix amb ell la seva sort, Jesús, com a
Salvador i com a Senyor del Regne etern.
En la celebració de l’Eucaristia Jesucrist, el Rei, ve a nosaltres per inserir-nos més i
més en el seu “Regne de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d’amor i
de pau” (cf. prefaci de la solemnitat).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada