Les lectures d’aquest primer diumenge d’Advent, amb el qual tornem a començar l’any
litúrgic, ens conviden a tornar al nucli de la nostra vida cristiana, a reviure l’inici de la
nostra amistat amb Jesucrist. La Paraula de Déu que ens ha estat adreçada, germa
nes i germans, es pot resumir en tres verbs i en dos substantius. Tres verbs: vetllar,
despullar-se i revestir-se; i dos substantius: el nom d’una ciutat, de la ciutat escollida:
Jerusalem i una actitud característica del cristià: l’alegria.
Comencem pels verbs. Vetllar. A l’evangeli segons sant Mateu, Jesús ens anima deci
didament: Vetlleu...Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a
l’hora menys pensada. Sovint ens pensem que ho tenim tot previst a la vida, tot contro
lat, tot assegurat. Fins i tot algun autor (Gabriel Magalhaes) ha dit que la nostra gene
ració ha substituït la Fe per la Seguretat. Tots sabem, però, per experiència, que en
qualsevol moment es pot produir un fet sorprenent, alguna cosa imprevista que pot
capgirar la nostra vida. Qui no ha viscut quelcom semblant amb la mort sobtada i ines
perada d’un ésser estimat, o amb el diagnòstic d’una malaltia greu? Llavors ens sentim
desconcertats, perquè no hi comptàvem amb aquesta realitat. El Senyor ens recorda,
a l’evangeli d’avui, la nostra condició de pelegrins en aquest món, la precarietat de les
coses d’aquí baix i la importància d’estar atents, d’estar ben desperts perquè quan
tornarà el Fill de l’home, quan Jesucrist tornarà gloriós a la fi dels temps, no ens trobi
distrets ni desprevinguts. Sant Pau hi insisteix a la carta als cristians de Roma: Siguem
conscients dels moments que vivim. Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos.
El segon verb és: despullar-se. Per poder vetllar i estar a punt, per viure com escau als
deixebles de Crist, convé deixar de banda allò que ens pot fer nosa, allò que més aviat
ens engavanya i ens fa venir son. Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca, diu
sant Pau. I això es concreta en fer fora l’abús de menjar i beure, fora els plaers i les
impureses, fora les renyines i les enveges. De la mateixa manera que qui vol mantenir
la salut corporal ha de vetllar sobre la seva alimentació, ha de procurar fer exercici físic
i tenir hàbits sans, igualment qui vol viure atent i vetllar per la seva salut espiritual, ha
de despullar-se de tot allò que l’allunya del camí de la vida.
Naturalment, el darrer verb és: revestir-se. El vestit té una funció pràctica i una dimen
sió simbòlica. Sovint amb el vestit diem qui som, o qui volem ser. Per això l’apòstol
Pau ho resumeix amb aquesta expressió tan viva: Que el vostre vestit sigui Jesucrist,
el Senyor. Ser revestits de Crist vol dir ser transformats interiorment pel seu Esperit
Sant, vol dir que esdevinguem fills en el Fill. Crist és la nostra força; amb Ell podem
vèncer el pecat i la mort i podem ser forts en el combat: Revestim-nos l’armadura del
combat a plena llum... La imatge del dia i de la nit serveixen, també, per expressar
plàsticament l’allunyament o la proximitat respecte al Senyor. Comportem-nos digna
ment com a ple dia, ens recordava l’apòstol, i el profeta Isaïes crida als israelites Casa
de Jacob, veniu, caminem a la llum del Senyor...
El nom de Jerusalem, la ciutat escollida, la ciutat santa per excel·lència, ens recorda
que la nostra salvació és un fet personal però no individualista. La fe cristiana es viu en
comunitat, en el si de l’Església que és la nova Jerusalem. Per als deixebles de Crist,
la referències a la ciutat de David tenen un ressò de plenitud en l’Església: ...Perquède Sió, en surt l’ensenyament, de Jerusalem, l’oracle del Senyor...Augureu la pau a
Jerusalem... I estretament lligat amb Jerusalem, per l’etimologia del nom, hi trobem el
tema de la pau. Ell (Déu) posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles...
Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran mai més a fer la
guerra...diu el profeta Isaïas; i en el salm responsorial cantàvem: Per amor dels meus
germans i amics, deixeu-me dir: “Que hi hagi pau dintre teu”.
I, finalment, l’alegria, la joia d’arribar a Jerusalem, d’arribar al final del pelegrinatge; la
joia del trobament quotidià amb Jesucrist en la seva Paraula, en els sagraments, en
l’amor als altres; l’alegria que és fruit de l’esperança en el trobament definitiu amb el
Senyor. Quina alegria quan em van dir: Anem a la casa del Senyor. I avui a matines
dèiem; alegra’t, ciutat de Jerusalem, vindrà el teu Rei. Sió, no temis,; vindrà aviat la
teva salvació. Un tema, el de l’alegria, que retrobarem el tercer diumenge d’Advent.
Vetllar perquè només si estem desperts ens podem deixar trobar pel Crist, despullar
se de les obres pròpies de la fosca i revestir-se de Jesucrist, el Senyor. Ell ens crida a
viure amb aquestes característiques la nostra vida de deixebles, dins la nova Jerusa
lem que és l’Església, amb l’alegria i la joia de saber-nos estimats i salvats per Déu.
Amén
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada