Felicitació de Nadal del P. Manel Gasch i Hurios (2021)

Fem llibres des d'ací, per al món. Ens vols conéixer? #somDací

La estrella de la Sagrada Família ya ilumina Barcelona

Benedicció abacial a Montserrat: Paraules de l'Abat Manel Gsch i Hurios...

EN DIRECTE | Entrevista a Joan Josep Omella

EN DIRECTE | Entrevista a Joan Josep Omella

Primera entrevista al P. Abat Manel Gasch i Hurios

L'amor del bisbe Novell: tots els detalls - Planta baixa

Frontal dels arcàngels (Vídeo 16/19 sobre pintura romànica)

Josep Miquel Bausset 12

Homenatge a Pere Casaldàliga

Pueblo de Dios - La Frontera de Dios - Santa María de Huerta

El Monasterio de Santa María la Real de la Oliva (de nazaret.tv)

Twin Holocaust survivors describe arriving at Auschwitz

The Survivor of Babi Yar Massacre

Presentació del llibre Quan la fe es fa poesia / Presentación del libro ...

“Parlar català és de mala educació?”

Concentració dilluns 21 juny per la qualitat educativa FECCOOPV

Jordi Díez. Irene. Enciclopèdia Art

Santiago Pérez

Eucaristía de Apertura del Año Ignaciano en Pamplona

Los Jueves de RD: Nicolás Castellanos ¿premio Nobel de la Paz?

Misa en directo de Jesucristo Sumo y Eterno sacerdote

Santa Misa De Excequias De Monseñor Melitón Chávez.

QUÉ ES la ORDEN FRANCISCANA SEGLAR ♦️

Montserrat, llums i roques

SANT JORDI

 

El extremini de la Llengua Catalana...????

Un cristià reflexiona (Fratelli Tutti)

La veu del monestir Número 53 Diumenge II Quaresma B (2021) 28 febrer 2021

 

La veu del monestir Número 53                 Diumenge II Quaresma B (2021)                28 febrer 2021    Monició de la Paraula de Déu Contemplar el Senyor és, al mateix temps, fascinant i terrible: fascinant, perquè ell ens atreu cap a si i pren el nostre cor cap a dalt, portant-lo a la seva alçada, on experimentem la pau, la bellesa del seu amor; i terrible, perquè posa de manifest la nostra debilitat, la nostra inadequació, la dificultat de vèncer el Maligne, que insídia la nostra vida, l'espina clavada també en la nostra carn. En la pregària, en la contemplació diària del Senyor rebem la força de l´amor de Déu. La contemplació de Crist en la nostra vida no ens allunya de la realitat, sinó que ens fa encara més partícips de les vicissituds humanes, perquè el Senyor, atraient-nos cap a si en la pregària, ens permet fer-nos presents i propers a tots els germans en el seu amor . En un món en què correm el perill de confiar només en l'eficiència i en el poder dels mitjans humans, en aquest món estem cridats a redescobrir i testimoniar el poder de Déu que es comunica en l'oració, amb la qual creixem cada dia conformant la nostra vida a la de Crist. (Benet XVI, Catequesi, Audiència general, 13-06-2012)

La Bíblia (X) El Nou Testament reflexiona sobre la inspiració Tu, segueix ferm en tot allò que vas aprendre, de la qual cosa estàs convençut. Ja saps qui t'ho va ensenyar. Recorda que des de nen coneixes les Sagrades Escriptures, que poden instruir i portar-te a la salvació per mitjà de la fe en Jesucrist. Tota l´Escriptura està inspirada per Déu i és útil per ensenyar i convèncer, corregir i educar en una vida de rectitud, perquè l'home de Déu estigui capacitat i completament preparat per fer tota classe de bé (2Tm 3, 14-17). La santa Mare Església, segons la fe apostòlica, té per sants i canònics els llibres sencers de l'Antic i el Nou Testament amb totes les seves parts perquè, escrits sota la inspiració de l'Esperit Sant, tenen Déu com a autor i com a tals se li han lliurat a la mateixa Església (Dei Verbum 11a). Els llibres inspirats ensenyen la veritat. "Doncs com els autors inspirats afirmen, s'ha de tenir com afirmat per l'Esperit Sant, cal confessar que els llibres de l'Escriptura ensenyen fermament, amb fidelitat i isn error, la veritat que Déu va voler consignar en les sagrades lletres per a la nostra Salvació" ( DV 11) (Catecisme de l'Església Catòlica 107). * Font: Rev. Gabriel Mestre, Pbro, Rezar con la Biblia. Meditar con la Palabra. Llibreria Editrice Vaticana, American Bible Society, 2010 La Missa (XI) Demanar perdó a Déu A continuació el sacerdot comença una pregària general, mitjançant la qual l’assemblea confessa que ha pecat. Hi ha diferents formules, però la més antiga és Jo confesso. El que és bonic en aquesta pregària és que ens col·loca, en la nostra vida personal, en situació de responsabilitat davant Déu i davant els nostres germans. Comença: jo confesso. Jo davant de Déu. És l’amor de Déu el que ens judica, doncs el pecat és rebutjar l’amor de Déu i, per tant, a Déu, que és la font de l’amor cap els nostres germans. Confesso davant... vosaltres germans, per tant, davant l’Església. De pensament, paraula, obra i omissió... Totes les zones de la llibertat, la intel·ligència i de l’activitat humanes son objecte de confessió. I segueix una pregària de súplica a la Mare de Déu i a tots els sants i a tots els homes perquè intercedeixin davant del Senyor per mi. La segona fórmula és un diàleg entre el celebrant i l’assemblea elaborat a partir de diferents versets de salms. Ambdues formules el sacerdot conclou invocant el perdó de Déu. Però aquí es posa en el lloc dels pecadors: Déu totpoderós tingui misericòrdia de nosaltres... No succeeix el mateix quan en el sagrament de la Reconciliació, el sacerdot ens dona l’absolució, perquè en el sagrament de la Reconciliació actua en nom de Déu i pel ministeri de l’Església. (La Misa, Jean-Marie Lustiger. Ed. San Pablo. Madrid 2006)

Monestir Santa Maria de Refet c/ Afores, s/n - 25739, Seró contacte@jeronimesurgell.cat Tel. 650815370

La veu del monestir

 

La veu del monestir Número 52                 Diumenge I Quaresma B (2021)                21 febrer 2021    Monició de la Paraula de Déu Avui és el primer diumenge de Quaresma, i l'Evangeli, amb l'estil sobri i concís de sant Marc, ens introdueix en el clima d'aquest temps litúrgic: "l´Esperit empenyé Jesús cap al desert on passà quaranta dies, temptat per Satanàs "(Mc 1, 12-13). A Terra Santa, a l'oest del riu Jordà i de l'oasi de Jericó, es troba el desert de Judea, que, per valls pedregosos,superant un desnivell de prop de mil metres, puja fins a Jerusalem. Després de rebre el baptisme de Joan, Jesús es va endinsar en aquella solitud conduït pel mateix Esperit Sant que s'havia posat sobre ell consagrant-lo i revelant-lo com a Fill de Déu. Al desert, lloc de la prova, com mostra l'experiència del poble d´Israel, apareix amb intens dramatisme la realitat de la kènosi, del buidament de Crist, que es va despullar de la forma de Déu (cf. Fl 2, 6-7). Ell, que no ha pecat i no pot pecar, se sotmet a la prova i per això pot compadir les nostres febleses (cf. He 4, 15). Es deixa temptar per Satanàs, l'adversari, que des del principi es va oposar al designi salvífic de Déu en favor dels homes. Gairebé de passada, en la brevetat del relat, davant aquesta figura fosca i tenebrosa que té la gosadia de temptar el Senyor, apareixen els àngels, figures lluminoses i misterioses. Els àngels, diu l'evangeli, "servien" Jesús (Mc 1, 13); són el contrapunt de Satanàs. "Àngel" vol dir "enviat". En tot l'Antic Testament trobem aquestes figures que, en nom de Déu, ajuden i guien els homes.  Al llindar del Nou Testament, Gabriel és enviat a anunciar a Zacaries i Maria els esdeveniments feliços que constitueixen l'inici de la nostra salvació; i un àngel, el nom del qual no se´ns diu, adverteix Josep, orientant-lo en aquell moment d'incertesa. Un cor d'àngels porta als pastors la bona nova del naixement del Salvador; i, de la mateixa manera, són també els àngels els qui anuncien a les dones la feliç notícia de la seva resurrecció. A la fi dels temps, els àngels acompanyaran Jesús en la seva vinguda a la glòria (cf. Mt 25, 31). Els àngels serveixen a Jesús, que és certament superior a ells, i la seva dignitat es proclama aquí, en l'evangeli, de manera clara encara tot i que discreta. En efecte, fins i tot en la situació d'extrema pobresa i humilitat, quan és temptat per Satanàs, segueix sent el Fill de Déu, el Messies, el Senyor. Treuríem una part notable de l'Evangeli si deixéssim de banda aquests éssers enviats per Déu, que anuncien la seva presència enmig nostre i són un signe d'ella.  *Benet XVI, Angelus I Diumenge de Quaresma, 2009

Monestir Santa Maria de Refet c/ Afores, s/n - 25739, Seró contacte@jeronimesurgell.cat Tel. 650815370

Resistiré 2020 - Video Oficial

Celebrem el naixement de Pere Casaldàliga

Joan Manuel Serrat - Concierto En Directo - 1974

Raphael -Yo soy aquel

Los Cuatro Acuerdos por Miguel Ruiz - Resumen Animado

Soy maestra

Celebració d'acció de gràcies

Gener al monestir de Sant Pere de les Puel·les

 Benvolgudes, benvolguts,

Us notifiquem les següents activitats de gener,
i us preguem que en feu difusió.

 

DESCOBREIX LA TEVA VIDA ESPIRITUAL
Dissabte 23 de gener
CONFERÈNCIES
9.45 a 13.30
Interferències en el procés evolutiu: narcisisme; el món borderline
    amb Paco Sainz
L’experiència cristiana de Déu: conceptes i experiències fonamentals
    amb Gaspar Mora

–        Virtuals. Cal inscripció a: descobreixve@gmail.com

–        20 €

CULTURA BÍBLICA
18 a 19.15
La dona a la Bíblia
    amb Maria Claustre Solé

–        Virtual. Cal inscripció a: descobreixve@gmail.com

–        10 €

 

CONFERÈNCIA
Diumenge 24 de gener, a les 6 de la tarda
Doble pertinença religiosa
   amb la gna. Griselda Cos

 

TALLER DE CAL·LIGRAFIA
Dissabte 30 de gener
Iniciació a la lletra cassoleta. Nivell zero
amb la gna. Conxa Adell

NOTA. Si algú no pot el dissabte per possibles restriccions de desplaçament
arran de la Covid-19 i podria entre setmana (excepte dimecres),
feu-ho saber per tal de fer un altre grup

DANSA CONTEMPLATIVA
Ajornem l’activitat de dansa fins a nou avís.

 

VERIFIQUEU LES DATES AL WEB PER A POSSIBLES MODIFICACIONS

 

Monestir de Sant Pere de les Puel·les

Anglí, 55. Barcelona. Tel. 932038915
Més informació al web

www.benedictinessantperepuelles.cat

Pàgina de Josep Maria Canet (BENEDICTINES DE SANT PERE PUELLES)

 Veniu i ho veureu

2 diumenge durant l'any B

lectures

Passat el temps de Nadal, comencem els anomenats diumenges “durant l’any”. Diumenge que ve reprendrem l’evangeli d’aquest any, el de Marc, que com en el d’avui, ens parlarà dels inicis de la missió de Jesús.

Avui és una mica la transició entre el temps de Joan Baptista i el temps de Jesús. Dos dels deixebles de Joan “es passen” a Jesús. Aquest inici del temps de Jesús és ja una primera declaració d’intencions: No pensa anar sol, vol formar un grup que el segueixi i que podrà donar continuïtat a l’anunci de la seva bona notícia. 

No anar sol, formar grup... És un element important en la vida del cristià. I en una època com la nostra en la que sovint falten grups per posar en comú, per compartir penes i alegries, esperances i neguits, és bo que reivindiquem aquest tipus de grup. D’altres tipus n’hi ha: esportius, excursionistes, musicals, sindicals, polítics... Però de grups que en podríem anomenar “de vida” no sempre són fàcils de trobar. Grups basats en la confiança, en el compartir, en el revisar la vida.

Per això, no només hem de dir que per ser cristià cal fer-ho en grup, en comunitat, hem de dir també que és bo per a tot ésser humà tenir un grup de vida. També el no creient necessita el grup, a tots ens convé un grup de vida, que en alguns casos esdevindrà una comunitat.

On es fonamenta el grup que Jesús vol formar? En la vida precisament: “Veniu i ho veureu” “es quedaren amb ell aquell dia”

No passen el dia a la sinagoga ni al Temple. Se’l passen allà on Jesús s’allotjava. No sabem què van fer durant aquell dia, no sabem si van aprendre moltes coses. Només sabem que al marxar donen testimoni del que han viscut. Andreu es troba amb el seu germà Simó i comparteix amb ell el que en Jesús ha descobert: Jesús podria ser la resposta als anhels, a les esperances de la humanitat. Això és el que “l’Ungit” “el Messies” representava per als jueus del temps de Jesús, aquell que ha de donar resposta als desencants, a les tristeses, a les dificultats dels homes i dones d’aquell temps.

El que més tard descobriran, després de la resurrecció, és que Jesús és la resposta als anhels i les esperances, no només dels jueus, sinó de la humanitat sencera, de tots els llocs i de tots els temps.

L’inici, però, d’aquest camí, està en aquesta jornada en què van quedar-se on Jesús s’allotjava. Cadascú de nosaltres hem d’intentar fer processos semblants. Descobrir Jesús, no només en les anècdotes de la seva vida, en la superfície, sinó en la profunditat. La manera de fer-ho no serà la mateixa que la dels primers deixebles. Però el resultat ha de ser el mateix. 

De quina manera, avui, hem de respondre a la invitació de Jesús “veniu i ho veureu”? On s’allotja avui Jesús per passar un dia amb ell? a l’església? al nou testament? El lloc principal on Jesús s’allotja també és, com llavors, un lloc de vida. A Jesús l’hem de trobar en la vida, en la nostra vida, no entesa d’una manera individual. En la nostra vida hi ha també la vida dels altres, hi ha també els esdeveniments que vivim. La nostra vida entesa així, jo, els altres i els esdeveniments, és sagrament de Jesús. És allí on l’hem de trobar. Evidentment, l’evangeli, el nou testament, l’eucaristia, poden ser moments i llocs que m’ajudin a descobrir-lo millor. Però a descobrir-lo no en la teoria sinó  en la vida. Si la Bíblia, l’eucaristia o la pregària es deslliguen de la vida, passen a ser ídols que em poden portar a un pietisme, en el millor dels casos, o a tants fonamentalismes religiosos que han existit i existeixen.

Celebrem l’eucaristia i lliguem-la amb la vida per tal que, com els deixebles, descobrim qui és Jesús, on s'allotja i què espera de nosaltres.

NADALA Multitímbrica Santa Nit - Noche de Paz

#YoCanto – Aleluya de G.F.Händel