12.02.2013

DIUMENGE I D’ADVENT (A) HOMILIA DEL P. IGNASI M. FOSSAS 1 DE DESEMBRE DE 2013 Is 2, 1-5; Ps 121; Rm 12, 11-14; Mt 24,37-44 (Abadia de Montserrat)

Les lectures d’aquest primer diumenge d’Advent, amb el qual tornem a començar l’any 
litúrgic, ens conviden a tornar al nucli de la nostra vida cristiana, a reviure l’inici de la 
nostra amistat amb Jesucrist. La Paraula de Déu que ens ha estat adreçada, germa­
nes i germans, es pot resumir en tres verbs i en dos substantius. Tres verbs: vetllar, 
despullar-se i revestir-se; i dos substantius: el nom d’una ciutat, de la ciutat escollida: 
Jerusalem i una actitud característica del cristià: l’alegria. 
Comencem pels verbs. Vetllar. A l’evangeli segons sant Mateu, Jesús ens anima deci­
didament: Vetlleu...Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a 
l’hora menys pensada. Sovint ens pensem que ho tenim tot previst a la vida, tot contro­
lat, tot assegurat. Fins i tot algun autor (Gabriel Magalhaes) ha dit que la nostra gene­
ració ha substituït la Fe per la Seguretat. Tots sabem, però, per experiència, que en 
qualsevol moment es pot produir un fet sorprenent, alguna cosa imprevista que pot 
capgirar la nostra vida. Qui no ha viscut quelcom semblant amb la mort sobtada i ines­
perada d’un ésser estimat, o amb el diagnòstic d’una malaltia greu? Llavors ens sentim 
desconcertats, perquè no hi comptàvem amb aquesta realitat. El Senyor ens recorda, 
a l’evangeli d’avui, la nostra condició de pelegrins en aquest món, la precarietat de les 
coses d’aquí baix i la importància d’estar atents, d’estar ben desperts perquè quan 
tornarà el Fill de l’home, quan Jesucrist tornarà gloriós a la fi dels temps, no ens trobi 
distrets ni desprevinguts. Sant Pau hi insisteix a la carta als cristians de Roma: Siguem 
conscients dels moments que vivim. Prou de dormir; ja és hora d’aixecar-nos. 
El segon verb és: despullar-se. Per poder vetllar i estar a punt, per viure com escau als 
deixebles de Crist, convé deixar de banda allò que ens pot fer nosa, allò que més aviat 
ens engavanya i ens fa venir son. Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca, diu 
sant Pau. I això es concreta en fer fora l’abús de menjar i beure, fora els plaers i les 
impureses, fora les renyines i les enveges. De la mateixa manera que qui vol mantenir 
la salut corporal ha de vetllar sobre la seva alimentació, ha de procurar fer exercici físic 
i tenir hàbits sans, igualment qui vol viure atent i vetllar per la seva salut espiritual, ha 
de despullar-se de tot allò que l’allunya del camí de la vida. 
Naturalment, el darrer verb és: revestir-se. El vestit té una funció pràctica i una dimen­
sió simbòlica. Sovint amb el vestit diem qui som, o qui volem ser. Per això l’apòstol 
Pau ho resumeix amb aquesta expressió tan viva: Que el vostre vestit sigui Jesucrist, 
el Senyor. Ser revestits de Crist vol dir ser transformats interiorment pel seu Esperit 
Sant, vol dir que esdevinguem fills en el Fill. Crist és la nostra força; amb Ell podem 
vèncer el pecat i la mort i podem ser forts en el combat: Revestim-nos l’armadura del 
combat a plena llum... La imatge del dia i de la nit serveixen, també, per expressar 
plàsticament l’allunyament o la proximitat respecte al Senyor. Comportem-nos digna­
ment com a ple dia, ens recordava l’apòstol, i el profeta Isaïes crida als israelites Casa 
de Jacob, veniu, caminem a la llum del Senyor... 
El nom de Jerusalem, la ciutat escollida, la ciutat santa per excel·lència, ens recorda 
que la nostra salvació és un fet personal però no individualista. La fe cristiana es viu en 
comunitat, en el si de l’Església que és la nova Jerusalem. Per als deixebles de Crist, 
la referències a la ciutat de David tenen un ressò de plenitud en l’Església: ...Perquè 
de Sió, en surt l’ensenyament, de Jerusalem, l’oracle del Senyor...Augureu la pau a 
Jerusalem... I estretament lligat amb Jerusalem, per l’etimologia del nom, hi trobem el 
tema de la pau. Ell (Déu) posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles...  


 Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran mai més a fer la 
guerra...diu el profeta Isaïas; i en el salm responsorial cantàvem: Per amor dels meus 
germans i amics, deixeu-me dir: “Que hi hagi pau dintre teu”. 
I, finalment, l’alegria, la joia d’arribar a Jerusalem, d’arribar al final del pelegrinatge; la 
joia del trobament quotidià amb Jesucrist en la seva Paraula, en els sagraments, en 
l’amor als altres; l’alegria que és fruit de l’esperança en el trobament definitiu amb el 
Senyor. Quina alegria quan em van dir: Anem a la casa del Senyor. I avui a matines 
dèiem; alegra’t, ciutat de Jerusalem, vindrà el teu Rei. Sió, no temis,; vindrà aviat la 
teva salvació. Un tema, el de l’alegria, que retrobarem el tercer diumenge d’Advent. 
Vetllar perquè només si estem desperts ens podem deixar trobar pel Crist, despullar­
se de les obres pròpies de la fosca i revestir-se de Jesucrist, el Senyor. Ell ens crida a 
viure amb aquestes característiques la nostra vida de deixebles, dins la nova Jerusa­
lem que és l’Església, amb l’alegria i la joia de saber-nos estimats i salvats per Déu