Número 53 Diumenge II Quaresma B (2021) 28 febrer 2021
Monició de la Paraula de Déu
Contemplar el Senyor és, al mateix temps, fascinant i terrible: fascinant, perquè ell ens atreu cap a si i pren el nostre cor cap a dalt, portant-lo a la seva alçada, on experimentem la pau, la bellesa del seu amor; i terrible, perquè posa de manifest la nostra debilitat, la nostra inadequació, la dificultat de vèncer el Maligne, que insídia la nostra vida, l'espina clavada també en la nostra carn. En la pregària, en la contemplació diària del Senyor rebem la força de l´amor de Déu.
La contemplació de Crist en la nostra vida no ens allunya de la realitat, sinó que ens fa encara més partícips de les vicissituds humanes, perquè el Senyor, atraient-nos cap a si en la pregària, ens permet fer-nos presents i propers a tots els germans en el seu amor .
En un món en què correm el perill de confiar només en l'eficiència i en el poder dels mitjans humans, en aquest món estem cridats a redescobrir i testimoniar el poder de Déu que es comunica en l'oració, amb la qual creixem cada dia conformant la nostra vida a la de Crist.
(Benet XVI, Catequesi, Audiència general, 13-06-2012)
La Bíblia (X) El Nou Testament reflexiona sobre la inspiració Tu, segueix ferm en tot allò que vas aprendre, de la qual cosa estàs convençut. Ja saps qui t'ho va ensenyar. Recorda que des de nen coneixes les Sagrades Escriptures, que poden instruir i portar-te a la salvació per mitjà de la fe en Jesucrist. Tota l´Escriptura està inspirada per Déu i és útil per ensenyar i convèncer, corregir i educar en una vida de rectitud, perquè l'home de Déu estigui capacitat i completament preparat per fer tota classe de bé (2Tm 3, 14-17).
La santa Mare Església, segons la fe apostòlica, té per sants i canònics els llibres sencers de l'Antic i el Nou Testament amb totes les seves parts perquè, escrits sota la inspiració de l'Esperit Sant, tenen Déu com a autor i com a tals se li han lliurat a la mateixa Església (Dei Verbum 11a).
Els llibres inspirats ensenyen la veritat. "Doncs com els autors inspirats afirmen, s'ha de tenir com afirmat per l'Esperit Sant, cal confessar que els llibres de l'Escriptura ensenyen fermament, amb fidelitat i isn error, la veritat que Déu va voler consignar en les sagrades lletres per a la nostra Salvació" ( DV 11) (Catecisme de l'Església Catòlica 107). * Font: Rev. Gabriel Mestre, Pbro, Rezar con la Biblia. Meditar con la Palabra. Llibreria Editrice Vaticana, American Bible Society, 2010
La Missa (XI) Demanar perdó a Déu
A continuació el sacerdot comença una pregària general, mitjançant la qual l’assemblea confessa que ha pecat. Hi ha diferents formules, però la més antiga és Jo confesso. El que és bonic en aquesta pregària és que ens col·loca, en la nostra vida personal, en situació de responsabilitat davant Déu i davant els nostres germans. Comença: jo confesso. Jo davant de Déu.
És l’amor de Déu el que ens judica, doncs el pecat és rebutjar l’amor de Déu i, per tant, a Déu, que és la font de l’amor cap els nostres germans. Confesso davant... vosaltres germans, per tant, davant l’Església. De pensament, paraula, obra i omissió... Totes les zones de la llibertat, la intel·ligència i de l’activitat humanes son objecte de confessió. I segueix una pregària de súplica a la Mare de Déu i a tots els sants i a tots els homes perquè intercedeixin davant del Senyor per mi. La segona fórmula és un diàleg entre el celebrant i l’assemblea elaborat a partir de diferents versets de salms. Ambdues formules el sacerdot conclou invocant el perdó de Déu. Però aquí es posa en el lloc dels pecadors: Déu totpoderós tingui misericòrdia de nosaltres... No succeeix el mateix quan en el sagrament de la Reconciliació, el sacerdot ens dona l’absolució, perquè en el sagrament de la Reconciliació actua en nom de Déu i pel ministeri de l’Església. (La Misa, Jean-Marie Lustiger. Ed. San Pablo. Madrid 2006)
Número 52 Diumenge I Quaresma B (2021) 21 febrer 2021
Monició de la Paraula de Déu
Avui és el primer diumenge de Quaresma, i l'Evangeli, amb l'estil sobri i concís de sant Marc, ens introdueix en el clima d'aquest temps litúrgic: "l´Esperit empenyé Jesús cap al desert on passà quaranta dies, temptat per Satanàs "(Mc 1, 12-13). A Terra Santa, a l'oest del riu Jordà i de l'oasi de Jericó, es troba el desert de Judea, que, per valls pedregosos,superant un desnivell de prop de mil metres, puja fins a Jerusalem. Després de rebre el baptisme de Joan, Jesús es va endinsar en aquella solitud conduït pel mateix Esperit Sant que s'havia posat sobre ell consagrant-lo i revelant-lo com a Fill de Déu.
Al desert, lloc de la prova, com mostra l'experiència del poble d´Israel, apareix amb intens dramatisme la realitat de la kènosi, del buidament de Crist, que es va despullar de la forma de Déu (cf. Fl 2, 6-7). Ell, que no ha pecat i no pot pecar, se sotmet a la prova i per això pot compadir les nostres febleses (cf. He 4, 15). Es deixa temptar per Satanàs, l'adversari, que des del principi es va oposar al designi salvífic de Déu en favor dels homes. Gairebé de passada, en la brevetat del relat, davant aquesta figura fosca i tenebrosa que té la gosadia de temptar el Senyor, apareixen els àngels, figures lluminoses i misterioses. Els àngels, diu l'evangeli, "servien" Jesús (Mc 1, 13); són el contrapunt de Satanàs. "Àngel" vol dir "enviat". En tot l'Antic Testament trobem aquestes figures que, en nom de Déu, ajuden i guien els homes. Al llindar del Nou Testament, Gabriel és enviat a anunciar a Zacaries i Maria els esdeveniments feliços que constitueixen l'inici de la nostra salvació; i un àngel, el nom del qual no se´ns diu, adverteix Josep, orientant-lo en aquell moment d'incertesa. Un cor d'àngels porta als pastors la bona nova del naixement del Salvador; i, de la mateixa manera, són també els àngels els qui anuncien a les dones la feliç notícia de la seva resurrecció. A la fi dels temps, els àngels acompanyaran Jesús en la seva vinguda a la glòria (cf. Mt 25, 31). Els àngels serveixen a Jesús, que és certament superior a ells, i la seva dignitat es proclama aquí, en l'evangeli, de manera clara encara tot i que discreta. En efecte, fins i tot en la situació d'extrema pobresa i humilitat, quan és temptat per Satanàs, segueix sent el Fill de Déu, el Messies, el Senyor. Treuríem una part notable de l'Evangeli si deixéssim de banda aquests éssers enviats per Déu, que anuncien la seva presència enmig nostre i són un signe d'ella.
