Aquesta setmana he d’anar a
l’escola del meu net –que és on jo vaig
treballar durant 22 anys - a contar contes. Cada curs, pares, mares i mestres del
centre, organitzen cara al Nadal, el que anomenen “timba de contes”, on alguns
familiars dels escolars expliquem diferents contalles. Fent ús de la tradició
oral, transmetrem a les nostres criatures bocinets de cultura. Com la procedència
geogràfica dels narradors és diversa, la interculturalitat penetra també en la “timba”.
Però no és l’única experiència en aquest sentit. N’hi ha moltes altres que possibiliten
la col·laboració entre cultures i entre generacions i recuperen per als menuts la
saviesa dels majors, que també és saviesa. Recorde ara mateix l’escola d’un
amic que té un magnífic hortet que treballen xiquets i xiquetes assessorats per
un iaio llaurador. Com aquestes podria explicar centenars d’experiències
existents.
I no és només el passat que entra a l’escola. En altres
ocasions, pares i mares de les criatures els hi expliquen les seues professions
respectives. I amb aquesta activitat els escolars aprenen a valorar per igual tot
tipus de treball: poden entendre la importància higiènica de replegar el fem
que fan alguns pares, poden veure l’interior d’un ordinador desmuntat per un familiar informàtic,
apaguen un foc amb un pare bomber o ausculten el cor amb una mare metgessa
Però ni l’informe PISA ni la llei Wert tenen en compte
aquestes coses tan importants. Com és important el treball cooperatiu entre
companys, els intercanvis i la col·laboració. Com és important practicar el
valor de la solidaritat i el sentit de la pau. Aquestes activitats no són avaluables
però són les que defineixen el bon fer d’una escola. Com el defineixen la inculcació
en l’alumnat, del sentit de responsabilitat juntament amb el sentit crític, la
creativitat, el raonament i la curiositat científica.
No dic jo que els aspectes que avalua l’informe PISA no
siguen importants. La competència en Matemàtiques, en Lectura i en Ciències i
aplicar aquests coneixements a la vida, és imprescindible. Però mesurar-ho bé,
consistiria en adaptar-se a cada realitat escolar, conéixer el punt de partida
i valorar els resultats en funció d’aquests punts de partida.
Val a dir que el Ministeri d’Educació utilitza l’informe
PISA, de manera enganyosa per justificar la seua llei, la LOMCE. I hem de saber
que aquesta llei es basa en el decret de retallades (augment de ratios,
disminució de mestres), elimina els Consells Escolars com organs democràtics de
decisió i els directors els nomena l’administració amb la intenció de comptar
amb funcionaris submissos. Però jo sé que continuaré contant contes en l’escola
del meu net, i que els centres educatius continuaran amb plantejaments renovadors,
vivencials, cooperatius i humanistes. Perquè els ensenyants tenen clar que una
altra escola és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada