Aquesta setmana celebrarem la festa de Nadal. Són dies especialment emotius per a tots. L’ambient que es respira en les nostres cases i en els nostres pobles, la litúrgia de l’Església, amb la bellesa dels textos i dels cants, les tradicions que s’han acumulat al llarg de tants segles amb motiu del Nadal, etc... converteixen aquestes festes en una celebració entranyable.
En el relat del naixement del Senyor que ens ofereix l’evangelista sant Lluc sorprèn la reacció dels pastors, que després d’haver escoltat l’anunci dels àngels, es diuen els uns als altres: "Arribem-nos a Betlem" (Lc 2, 15). La celebració de la festa de Nadal és una invitació a anar a Betlem, a anar a l’encontre del Senyor per descobrir els signes de la seua presència en el nostre món. Els mateixos àngels els havien oferit unes pistes per a reconèixer eixe xiquet que és "el Salvador, el Messies, el Senyor" (Lc 2, 12): "trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora” (Lc 2, 12). Tres senyals: un nen, en bolquers, posat en una menjadora. I eixe nen té atributs divins: és "el Salvador, el Messies, el Senyor".
Veuran un xiquet. Quan un xiquet acaba de nàixer es palpa la petitesa de l’home. El Salvador, el Messies i Senyor no fa la seua aparició en el món amb aires de grandesa o amb pretensions de superioritat. En la petitesa d’eixe xiquet ha aparegut la bondat de Déu i el seu amor a l’home. Anar a Betlem significa buscar Crist, no en les grandeses humanes ni en les pretensions de superioritat que tantes vegades mouen l’actuació dels homes, sinó en lo xicotet, en lo que moltes vegades se’ns presenta com humanament insignificant. En lo petit es conté lo més gran.
El veuran en bolquers. El xiquet de bolquers assumeix la fragilitat de la condició humana. Necessita ser embolicat en bolquers per a protegir-se del fred i de les adversitats del nostre món. El Messies no entra en el nostre món amb prepotència, ni amb afany de domini, ni amb desitjos de poder. Accepta la fragilitat de la nostra humanitat i es fa el nostre germà. Anar a Betlem significa buscar Crist, no en el que evoca poder, sinó en els més exposats a la fragilitat i a la intempèrie. Ells són el rostre de Crist.
El trobaran posat en una menjadora. No naix en un palau, sinó en un estable. Es fa pobre amb els més pobres perquè ha volgut ser el nostre germà i el nostre servidor. Ell, sent ric, per nosaltres es va fer pobre per a enriquir-nos amb la seua pobresa. I eixe fer-se pobre es manifesta en el seu mode d’entrar al nostre món.
El Nadal és una celebració entranyable, però no ens porta a un món d’irrealitat o de fantasia: ens espenta a les realitats que ens envolten. Anar a Betlem és saber "veure" a Crist en el xicotet, en el fràgil, en les pobreses humanes. Si el descobrim aquí, la celebració del Nadal omplirà els nostres cors d’alegria.
Feliç i Sant Nadal.
+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada