Estem vivint moments convulsos. I no podien ser d’altra
manera: el tancament d’un mitjà de comunicació sempre és una pèrdua. Si aquest
mitjà és l’únic que parla la nostra llengua i l’únic que té possibilitats
d’arribar a tots els valencians, difondre la nostra cultura i tradicions i ajudar
a vertebrar el país, la pèrdua és encara més gran. Per això, amples sectors de
la societat valenciana, tal com s’està veient, han alçat la veu per dir que
Canal 9 i Radio 9 no es tanquen.
Però aquest crit massiu per la continuïtat de la radio i la
televisió autonòmiques, no amaga les nombroses taques negres que aquesta ha
tingut al llarg dels vint-i-cinc anys de programació. Taques negres que van
propiciar la deserció de molts valencians i valencianes, com usuaris d’aquest
mitjà.
No oblidem, no volem oblidar, que Canal 9 va ser una
televisió capdavantera en banalitzar la realitat, en realitzar uns programes
–després seguits en altres televisions- que no eren més que un grup
d’impresentables xafardejant insultant i cridant. Canal 9 també va ser
capdavantera en l’emissió d’uns reality shows que feien del dolor, espectacle i
del morbo un incentiu.
I, per supost, no oblidem els vergonyosos informatius que no
feien altre paper que el de gabinets de premsa del PP, dedicant un temps
desmesurat a exaltar les realitzacions del govern valencià mentre que les
actuacions dels altres grups, només les oferien amb un temps mínim i sempre de manera
pejorativa. Sí, ho hem dit moltes vegades: els estudiants de periodisme haurien
de tenir com a “Manual exacte de la manipulació informativa” els informatius de
Canal 9 i de Radio 9. I relacionat amb aquesta manipulació direm alguna cosa
més: si la plantilla de RTVV estava redimensionada, era perquè molts dels professionals
van ser relegats de les seues tasques, i fins i tot apartats de qualsevol
tasca, per la qual cosa es contractava i es contractava gent nova. Així és que
no és culpa de ningún dels treballadors que la gestió en personal haja sigut
nefasta com tampoc no ho és la dolentíssima i corrupta gestió econòmica.
Las provincias.es
Amb tot, direm també que hi hagué alguns aspectes positius:
Punt 2, la programació infantil i diversos programes van mostrar que la
dignitat i la qualitat també hi era possible.
Ara, que ens trobem en un moment de catarsi pel tema del
tancament de la nostra radiotelevisió, és el moment adequat de recordar i
refusar la mala gestió i la dolenta programació. Exigir la nostra televisió, no
és reivindicar la seua trajectoria passada, és pensar en la futura RTVV pública,
en valencià i de qualitat, tal com reclamen els seus treballadors i
treballadores acomiadats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada