La periodista Iolanda Mármol (Twitter), nascuda a Mataró i treballadora de Canal 9 des del 2000, actualment n'era la corresponsal a Madrid. Poc després de l'anunci del tancament de RTVV per part del consell, ha publlicat una carta titulada 'Les meves mentides a Canal 9', que té un gran impacte a la xarxa per la contundència de les afirmacions que hi fa. L'escrit original és en castellà; us l'oferim traduït al català.
'Recordo quan ens exigien d'enregistrar el perfil bo d'Eduardo Zaplana. I l'oda que em van encarregar sobre ell quan va deixar la presidència de la Generalitat Valenciana per a ser ministre. També recordo l'esbroncada i els crits que em van dedicar quan en aquest vídeo de retrospectiva Zaplana apareixia en una imatge amb la trànsfuga que li havia permès d'arribar a l'Ajuntament de Benidorm. Recordo poc després, quan va passar d'ésser l'Elegit a ésser l'Innominable. Com ens van prohibir que aparegués en els plans. Com cercava perífrasis absurdes quan no el podia esmentar en els meus directes als lleons, malgrat ésser el portaveu del PP al congrés. Quan Camps va imposar la seva llei a Canal 9. Quan ens van donar l'ordre de deixar d'anomenar-lo Francesc perquè fos anomenat Francisco, coincidint amb l'època en què es postulava com a possible successor de Rajoy. Quan van intentar prohibir-me que expliqués que Zaplana deixava el seu escó al congrés. Quan em van prohibir de dir que Zapatero havia anunciat el xec nadó, com si d'aquesta manera els valencians no s'assabentessin de la notícia. Quan escrivies "fracàs estrepitós" i t'ho canviaven per "èxit discret". Quan ens van desplegar per a lloar les meravelles de Terra Mítica a la inauguració i no podíem dir que no hi havia ni una ombra. Quan em renyaven perquè em sortia l'accent català 'i açò molesta els blavers'. També recordo com corria el cava a les plantes de direcció de Canal 9 a Burjassot les nits electorals de majories del PP, mentre els redactors menjàvem entrepans de salami. Quan es pagaven directes milionaris perquè Camps sortís parlant en directe en ple Amazones. I els milions de vegades en què no em van deixar posar declaracions de l'oposició. O de qualsevol ciutadà que critiqués el PP o la Generalitat. I recordo també quan ens van prohibir dir 'retallades'. Tampoc no vaig poder dir que milers de manifestants cridaven contra el govern. Els manifestants no 'col·lapsaven' el passeig del Prado, la manifestació 'transcorria per'. I no posàvem pancartes explícites contra Rajoy ni contra el PP. I van ser tantes, tantes, que un dia comences a sentir vergonya de treballar per a ells. Ara s'acaba. Injustament. Però s'ho han guanyat a pols.'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada