Quan en el credo afirmem que Jesús tornarà gloriós a judicar els vius i els morts i que
el seu regnat no tindrà fi, posem tota la història humana sota l’horitzó de l’amor
redemptor del Senyor. I ho fem tal com ho feren ja les primeres comunitats cristianes
enmig de les dures persecucions i dels sofriments fent seves les paraules de Jesús tal
com veiem reflectit avui en l’evangeli: “estigueu alerta no us deixeu enganyar, no us
alarmeu i confieu en mi”
Estigueu alerta i no us deixeu enganyar pels profetes de calamitats, que en els
moments de canvis profunds com els que vivim, aferrant-se a tradicions humanes o a
interessos vergonyosos, diuen “Sóc jo” falsament sense portar, com Jesús, en el
concret de les dificultats de la vida la pau i la misericòrdia, la llibertat i l’esperança als
qui més ho necessiten tant en el cos com en l’esperit.
L’evangelista sant Lluc ens parla d’estar alerta i no deixar-se enganyar i ens dóna unes
claus per afrontar els moments difícils que pot comportar ser coherents amb l’evangeli
de Jesús: confiar en l’acció de l’Esperit en la nostra vida, no deixar d’estimar malgrat
les dificultats, com ell ens ha estimat. Deixant actuar l’Esperit en les nostres obres hem
de ser capaços de convertir les crisis en creativitats millors, els enfrontaments en
diàleg, el dolor en consol, les carències en solidaritat, la foscor en esperança, i per
això no ni ha prou de posar un ciri i resar de genollons, hi ha que posar l’ànima i la vida
a l’estil de Jesús en tot el que fem com a individus i com a comunitat. Només així
podrem experimentar allò que demanàvem amb fe a l’inici de la missa: el goig a
l’ànima i la felicitat plena i perdurable.
La imatge és del web de l'Abadia
No us alarmeu, confieu en mi. Jesús vol per els seus deixebles aquella confiança que li
han vist tenir a ell amb el Pare, la serenor d’estar a la presència de Déu compromès
amb el seu designi concret de vida i d’esperança fent el bé i anunciant el Regne. Quan
els fariseus una vegada van advertir a Jesús que Herodes el volia matar, Jesús no
s’alarmà sinó que seguir fent el camí que havia de fer anunciant el Regne, obrant el
bé, guarint els malalts. Confiar en Jesús com ell confiava amb el Pare és la clau de la
perseverança davant les dificultats per grosses que siguin, i només així es guanya la
vida eterna: estimant com Jesús ens ha estimat. És així com posem tota la nostra
història sota l’horitzó de l’amor redemptor del Senyor que ens obre sempre a
l’esperança per mitjà de la seva experiència pasqual.
Jesús és ben conscient de la realitat humana en la qual el bé i el mal fins a la fi estaran
en tensió. La força del seu misteri pasqual no aporta una solució màgica al problema
sinó que funda el valor etern de cada gest d’amor autèntic obrint-lo a l’esperança certa
de la vida perdurable. La vida de Jesús mostra el camí que hi porta, l’únic camí on
l’home no queda aclaparat per l’extrema solitud de la mort.
El missatge de Jesús ressuscitat davant el sofriment i la finitud de la vida present és
ben clar: “viviu estimant amb esperança, sense cansar-vos-en mai, i no lluitareu en
va”. Viviu estimant amb esperança, tot altre resposta és embolicar més la troca que
diem popularment, tot és en va quan no és l’amor el qui ho inspira i du a terme. Viviu
estimant amb esperança perquè l’esperança, com diuen un versos d’Espriu és la
paraula més clara, una realitat de foc que cal fer-ne vida, perquè aquest foc diu el
poeta venç per sempre l’hivern. I aquesta esperança afirmem nosaltres té un nom i un
rostre: Jesús ressuscitat que viu i regna, estimant, pels segles dels segles. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada