Estimats germans i germanes:
Avui l’Església fa memòria dels fidels difunts i els porta amorosament en la pregària.
Però, en la seva sol·licitud per la humanitat, també recorda en la pregària tots els qui
han sortit d’aquest món i els confia a la misericòrdia del Pare, tal com van fer ja en la
Primera Aliança Judes Macabeu i els seus, dels quals ens parlava la primera lectura.
Els cristians preguem pels difunts des de la fe en “la resurrecció dels morts” i en “la
vida perdurable”, tal com confessem en el Credo.
Estem en una societat que es troba cada dia, en els telenotícies, en els diaris i en les
pàgines digitals, amb la mort de moltes persones a causa de catàstrofes, de guerres,
d’accidents, d’homicidis, etc. I, en canvi, és una societat que tendeix a fer desaparèixer
la mort de la pròpia vida, utilitzant eufemismes per no dir la paraula “mort” relacionada
amb familiars i amics, portant els difunts en sales de vetlla on és possible de no veure
ni tant sols el cadàver, amagant als infants la realitat de la mort dels familiars més
íntims, etc. En canvi, la mort continua essent al terme de la nostra vida; hi estem
inexorablement abocats. Som éssers mortals (cf. Enzo Bianchi, Morire, l’ultima
obbedienza che ci fa più uomini a Avvenire, 28.10.2013).
Per això, la celebració d’avui, a més d’ajudar-nos a pregar pels difunts, ens presenta
una perspectiva que hauria d’orientar i de donar sentit a la nostra vida; ens presenta la
direcció vers la qual hem de caminar, perquè, traspassat el llindar de la mort, ens
trobarem amb Jesucrist que ens examinarà sobre la nostra vivència de les
benaurances, sobre la manera com haurem estimat els altres. Per això a l’evangeli ens
ha dit que ja sabem quin és el camí que mena a la casa del Pare.
La mort té sempre una dimensió de misteri. També en la nostra societat tecnificada
que ho vol racionalitzar tot. Davant d’aquesta realitat de la mort que ens espera a tots,
les paraules de l’apòstol sant Pau a la segona lectura ens ofereixen una llum per
entendre el misteri de la mort: No podeu desconèixer què serà dels difunts, diu. No
voldríem pas que us entristíssiu, com ho fan els altres que no tenen esperança; és a
dir, els qui no creuen en una vida més enllà de la mort. Estem enmig de molts
contemporanis nostres fins familiars i amics, que --com la majoria dels pagans que
envoltaven els cristians als quals escriu sant Pau- no esperen res després de la mort.
En canvi, els deixebles de Crist creiem que, així com ell morí i ressuscità, també Déu
s’enduu amb Jesús els qui han mort en Crist, el Senyor, perquè visquin amb ell.
Jesús mort i ressuscitat és, doncs, la causa del viure com a cristià en aquesta vida i la
causa de trobar la vida en ell després de la mort. Tal com ensenya l’apòstol, hi ha un
germen en nosaltres –iniciat en el baptisme- que fructificarà més enllà de la mort, en la
plenitud de la comunió total amb Jesucrist en la glòria del Pare. Dit d’una altra manera,
hi ha una continuïtat i un progrés entre la vida en Crist que ara vivim a través de la fe, i
la participació futura en la plenitud de la seva resurrecció. En altres paraules ho deia
Jesús a l’evangeli que hem llegit, adreçant-se els qui ja havien fet una opció de vida
per ell: vaig a preparar-vos estada, després tornaré i us prendré a casa meva.
Certament, no podem desconèixer què serà dels difunts. I l’Apòstol ens ho diu. Parla,
però, dels qui han mort en Crist. De tota manera, això no vol pas dir que només puguin
participar de la vida per sempre en la glòria del Pare els qui en aquest món han cregut
en Crist. També els fidels a l’Aliança que Déu va fer amb el Poble d’Israel i, encara,
aquells que sense haver conegut el Crist en la seva vida mortal han viscut en fidelitat a
la seva consciència, tots, sempre gràcies al misteri pasqual de Jesucrist, poden arribar
a la vida eterna. El Poble de la Primera Aliança i el de la Segona, que som els
cristians, en morir, serem examinats sobre com hem viscut la nostra fidelitat a la
Paraula divina; en canvi, pels qui no han conegut Jesucrist, l’examen darrer serà sobre
la coherència de vida amb el que els deia la consciència (cf. LG 16; CEC 847).
També a nosaltres ens arribarà un dia el moment de la mort i ens serà donat de trobarnos
amb el Senyor. Aquest pensament ens ha d’ajudar a enfocar bé la nostra vida; per
això sant Benet diu que hem de “tenir cada dia la mort present davant els ulls” (cf. RB
4, 47). No per viure en la temença, que el jutge serà Jesucrist, el qui per amor ha
donat la vida per nosaltres, sinó per ser conscients que en aquesta vida hi estem de
pas i que ens convé viure de manera que, després de l’examen final, puguem ser
admesos a la felicitat de la glòria del Pare. Aleshores serà, també, el moment de
retrobar prop del Senyor els nostres éssers estimats difunts que ja reposen en ell.
Avui els encomanem a la misericòrdia divina, per tal que siguin purificats de tot allò
que els podria ser un impediment per participar eternament de la vida en Crist. D’una
manera concreta, en la nostra comunitat fem memòria dels germans traspassats
aquest any, els PP. Oriol M. Diví i Pere Crisòleg Picas; ho fem amb el desig que els
sigui concedit de viure per sempre amb Crist.
Sant Pau acabava el seu ensenyament en el text que hem llegit dient: consoleu-vos
els uns als altres amb aquestes paraules; les que havia dit sobre la resurrecció dels
morts. I Jesús, pacificava els deixebles dient-los: que els vostres cors s’asserenin.
Acollim, doncs, aquest missatge d’esperança i de reconfort davant la mort de persones
estimades, davant els accidents i les catàstrofes mortals, davant el misteri de la nostra
pròpia mort. I mentre oferim el sacrifici eucarístic en sufragi dels difunts, nodrim-nos
amb l’aliment de vida eterna que són el Cos i la Sang del Senyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada