Ara fa trenta anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i
Ensenyament del Valencià (LUEV) per les Corts Valencianes. Trenta anys que per
primera vegada en la història moderna els valencians estem dotats d’una Llei
que fa cooficial la nostra llengua i planteja la seua normalització..
Trenta
anys. És molt de temps i n’és poc. Molt de temps perquè aquesta Llei ja ha
afectat una generació de valencians i valencianes que haurien d’haver pogut
reconéixer-se en la llengua pròpia usant-la, no només en l’ensenyament sinó en
tots els àmbits de la vida. Però és poc de temps perquè la marginació secular
de la nostra llengua i la minorització que ha sofert ha provocat desafecció entre
sectors de conciutadans que consideren l’ús del valencià innecessari i, fins i
tot, en són contraris.
Han passat
trenta anys des que s’aprovà la LUEV i convé recordar mancances perquè hi ha
aspectes de la Llei que encara estan per desenvolupar. Perquè els anys passats
haurien d’haver provocat que els responsables polítics i aquelles persones amb
responsabilitats socials hagueren mostrat la seua estima cap al valencià. I
mostrant-ne l’estima, usant-lo, fent-lo visible en definitiva, haurien transmés
actituds positives cap a la pròpi llengua. Això ens hauria ajudat a ser un
poble més ferm. I han han mancat campanyes potents on s’explique com és
d’important per a una col·lectivitat, la pròpia llengua. Campanyes on es
transmeta que aquesta és el principal patrimoni cultural que posseïm i signe
d’identitat al que no podem renunciar. Si hi renunciem ens fem culturalment i
humanament més pobres. Contràriament a això, la normalització en l’ús del
valencià ens enriqueix intel·lectualment i culturalment. El valencià és una llengua tan apta com qualsevol
altra per parlar, per estudiar, per investigar, per estimar…Amb un avantatge:
és la llengua del nostre poble que en les seues paraules i formes conté tota la
saviesa acumulada durant anys i respòn a la nostra manera de ser.
Després de
trenta anys entrem en una nova etapa pel que fa a la normalització lingüística.
I en aquesta etapa no hem de donar ni un pas endarrere sinó que hem de fer
molts passos endavant, començant per no renunciar als nostres drets
lingüístics.
Els trenta
anys de vida de la LUEV han estat commemorat per dues entitats. D’una banda
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha realitzat un simposi on s’han
analitzat des de diversos àmbits eles avanços aconseguits i les mancances. En aquest simposi es constatà una vegada més
l’èxit dels programes educatius que fan del valencià la llengua vehicular.
D’altra
banda, Escola Valenciana va tindre molt present la Llei en la seua Nit (Nit
d’Escola Valenciana) de dissabte passat. La vitalitat i bon fer d’Escola
Valenciana és un exemple de que poden anar millor les coses, de que l’escola i
la societat valencianes poden
normalitzar l’ús de la llengua de manera positiva i enriquint-nos a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada