11.27.2013

LA LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ, de Carme Miquel (Levante-EMV, 26/11/2013)

Ara fa trenta anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) per les Corts Valencianes. Trenta anys que per primera vegada en la història moderna els valencians estem dotats d’una Llei que fa cooficial la nostra llengua i planteja la seua normalització..



            Trenta anys. És molt de temps i n’és poc. Molt de temps perquè aquesta Llei ja ha afectat una generació de valencians i valencianes que haurien d’haver pogut reconéixer-se en la llengua pròpia usant-la, no només en l’ensenyament sinó en tots els àmbits de la vida. Però és poc de temps perquè la marginació secular de la nostra llengua i la minorització que ha sofert ha provocat desafecció entre sectors de conciutadans que consideren l’ús del valencià innecessari i, fins i tot, en són contraris.  
   
            Han passat trenta anys des que s’aprovà la LUEV i convé recordar mancances perquè hi ha aspectes de la Llei que encara estan per desenvolupar. Perquè els anys passats haurien d’haver provocat que els responsables polítics i aquelles persones amb responsabilitats socials hagueren mostrat la seua estima cap al valencià. I mostrant-ne l’estima, usant-lo, fent-lo visible en definitiva, haurien transmés actituds positives cap a la pròpi llengua. Això ens hauria ajudat a ser un poble més ferm. I han han mancat campanyes potents on s’explique com és d’important per a una col·lectivitat, la pròpia llengua. Campanyes on es transmeta que aquesta és el principal patrimoni cultural que posseïm i signe d’identitat al que no podem renunciar. Si hi renunciem ens fem culturalment i humanament més pobres. Contràriament a això, la normalització en l’ús del valencià ens enriqueix intel·lectualment i culturalment.  El valencià és una llengua tan apta com qualsevol altra per parlar, per estudiar, per investigar, per estimar…Amb un avantatge: és la llengua del nostre poble que en les seues paraules i formes conté tota la saviesa acumulada durant anys i respòn a la nostra manera de ser.

            Després de trenta anys entrem en una nova etapa pel que fa a la normalització lingüística. I en aquesta etapa no hem de donar ni un pas endarrere sinó que hem de fer molts passos endavant, començant per no renunciar als nostres drets lingüístics.

            Els trenta anys de vida de la LUEV han estat commemorat per dues entitats. D’una banda l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha realitzat un simposi on s’han analitzat des de diversos àmbits eles avanços aconseguits i les mancances.  En aquest simposi es constatà una vegada més l’èxit dels programes educatius que fan del valencià la llengua vehicular.


            D’altra banda, Escola Valenciana va tindre molt present la Llei en la seua Nit (Nit d’Escola Valenciana) de dissabte passat. La vitalitat i bon fer d’Escola Valenciana és un exemple de que poden anar millor les coses, de que l’escola i la societat  valencianes poden normalitzar l’ús de la llengua de manera positiva i enriquint-nos a tots.