Dissabte passat , a
Madrid, es van manifestar unes desenes de persones (la prempsa no en diu
quantes) per reclamar “dret total per al
treball sexual”. Convocava l’acte un
Col·lectiu, Hetaria, i algunes autoanomenades treballadores del sexe”.
Aquestes reclamen comptar amb els mateixos drets i deures que la resta de
treballadors i trobar espais dignes i en condicions on exercir aquesta
activitat, negociats amb ajuntaments i veïnat implicat.
No és aquest, el de la prostitució, - anomenat el treball
més antic del món-, un tema menor. Tampoc no és un tema fàcil a resoldre. Les
solucions que puguen aportar-se poden respondre a criteris polítics, morals o
de plantejaments filosòfico-socials. Però no hem d’oblidar que també responen a
criteris econòmics, ja que la prostitució constitueix un gran negoci (i no
precisament per a les pròpies prostitutes)- I els qui promouen la prostitució
són partidaris de la legalització o no depenent dels beneficis que la situació
concreta els aporte.
A mi, la manera de tractar
el tema em genera moltes inecerteses. Diuen els partidaris de legalitzar la
prostitució que aquest fet aportaria seguretat a les prostitutes, que es
controlarien les malalties sexuals i disminuirïa el maltractament, les
violacions i el mercat de persones. De
veritat això seria així? Experiències de països on està legalitzada no semblen
confirmar aquest supòsit. En qualsevol
cas, la legalització serviria en el cas d’aquelles que exerceixen la prostitució
de manera voluntària. Però, quantes en són?
I quantes són les que es veuen obligades per circumstàncies socials? I
quantes són víctimes ocultes de mafies? És evident que per a aquest darrer cas
calen mesures dràstiques de persecució i desmantellament coordinades
internacionalment. Però alhora , la
societat hauria de dotar-se de mitjans que oferiren l’oportunitat d’abandonar
la prostitució a totes aquelles dones que ho desitjaren. En aquest sentit a les
prostitutes cal protegir-les, no culpabilitzar-les.
Afegiré que per a mi la
prostitució constitueix una activitat que, en gairebé tots els casos, - també
quan és voluntària-, suposa sotmetiment al client. I entendre les relacions
sexuals no en pla d’igualtat sinó com a dominació. I hi ha un altre fet que em preocupa i em
causa refús. És el fet què en aquest món global ,que és un mercat on tot es
compra i es ven, el cos de les dones siga una mercaderia més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada