L'educació com més va, pitjor. El cap de setmana passat El País va publicar un reportatge sobre les possibilitats de negoci de l'educació al món. Ara entenem els esforços dels governs per privatitzar aquells àmbits educatius que fan guanyar diners, milions d'euros.
Representa una manera de reorientar el concepte d'educació, i el concepte de formació. I de passada la definició de ciutadania, de treball, de drets socials, d'oci, etc. Tot es remou dins de la mateixa pastera, es redefineix.
El món és una realitat canviant, però també la seua definició, i algú se'n preocupa per manipular la brúixola de la humanitat en este sentit. No ens n'adonem perquè canvien els mobles de lloc, mil·límetres a mil·límetres, per això el redisseny passa desapercebut. Què s'ha fet dels gran pensadors humanistes? Per què no fem servir la força de les seues conviccions?
Esta setmana, a les televisions digitals més dretanes -d'extrema dreta, diríem millor- s'arriba a la quota més alta de manipulació en afirmar que els centres educatius públics, que desenvolupen projectes d'igualtat de gènere, obliguen els xiquets a pixar assentats a la tassa del vàter, per evitar que pixen drets i així no demostren la superioritat del penis. Quina barbaritat! Els cervell grisos neoliberals cada vegada fan més punta al llapis de l'enginy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada