2.17.2014

JA TORNEM AMB LA LLENGUA?, de Carme MIquel (LEVANTE-EMV, 11/02/2014)

Malament deuen anar-li les coses al PP quan necessita  treure a passejar una altra vegada el tema del secessionisme lingüístic i dels símbols. Perquè no té cap trellat la polèmica que des del Consell han creat artificalment a propòsit del diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Si no fóra que amb aquesta qüestió, els nostres governants han fet tant de mal a la nostra cultura, a la normalització de la nostra llengua i a la convivència entre valencians, podriem riure, perquè la situació és novament kafkiana.

Recapitulem:

L'AVL està creada per llei i és contemplada dins de l’Estatut d’Autonomia com a institució competent en temes lingüístics, entre els quals  determinar la normativa oficial del valencià, fixar les normes lingüísticament correctes de la toponimia i l’onomàstica, emetre informes i dictamens linguístcs, contribuir a la normalització...


D’acord amb les seues competències, la AVL ve treballant des de fa 12 anys en un diccionari valencià. El treball ja està acabat però el Consell ha impedit la seua presentació. La justificació que donen? que en la definició de valencià, després de dir que aquesta és la llengua dels valencians, afegeix que es parla també a una part del Roselló francés, a Catalunya, franja d’Aragó, les Illes i l’Alguer amb el nom de català. I oh! Paraula maleïda! Els governants del PP diuen que això és antiestatutari perquè l’Estatut diu que la llengua dels valencians és el valencià. Com si el diccionari diguera una altra cosa..! El diccionari el que fa és, a partir del reconeixement del valencià com a llengua pròpia, determinar la zona geogràfica on també es parla amb algunes diferències i amb una altra denominació. A partir d’ací, Serafin Castellano treu la pols al fantasma del colonialisme català, Fabra diu que el diccionari va contra la identitat de la nostra llengua  (i de pas treu el tema de la senyera a relluïr) i passa el tema al Consell Jurídic Valencià (!!)  i José Císcar s’atreveix a dir que la definició que cal ni és política (clar!) ni lingüística (ui!) sinó jurídica  (Déu meu!)

Per la seua banda la consellera d’Educació diu que el tema cal abordar-lo des de la tranquil·litat i el consens i que “allò nostre és defensar la nostra llengua”. I així la defensen ells: utilitzant-la només puntualment i de manera reduccionista, reduïnt  pressuposts per a l’ensenyament i ús del valencià i tancant la radiotelevisió que parlava,  la nostra llengua (que ja sabem que era dolenta però podiem millorar-la).


Ells sí que són antiestatutaris.