Malament deuen anar-li
les coses al PP quan necessita treure a
passejar una altra vegada el tema del secessionisme lingüístic i dels símbols.
Perquè no té cap trellat la polèmica que des del Consell han creat
artificalment a propòsit del diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Si no fóra que amb aquesta qüestió, els nostres governants han fet tant de mal
a la nostra cultura, a la normalització de la nostra llengua i a la convivència
entre valencians, podriem riure, perquè la situació és novament kafkiana.
Recapitulem:
L'AVL està creada per llei i és contemplada dins de l’Estatut d’Autonomia
com a institució competent en temes lingüístics, entre els quals determinar la normativa
oficial del valencià, fixar les normes lingüísticament correctes de la
toponimia i l’onomàstica, emetre informes i dictamens linguístcs, contribuir a
la normalització...
D’acord amb les
seues competències, la AVL ve treballant des de fa 12 anys en un diccionari
valencià. El treball ja està acabat però el Consell ha impedit la seua
presentació. La justificació que donen? que en la definició de valencià,
després de dir que aquesta és la llengua dels valencians, afegeix que es parla
també a una part del Roselló francés, a Catalunya, franja d’Aragó, les Illes i
l’Alguer amb el nom de català. I oh! Paraula maleïda! Els governants del PP
diuen que això és antiestatutari perquè l’Estatut diu que la llengua dels
valencians és el valencià. Com si el diccionari diguera una altra cosa..! El
diccionari el que fa és, a partir del reconeixement del valencià com a llengua
pròpia, determinar la zona geogràfica on també es parla amb algunes diferències
i amb una altra denominació. A partir d’ací, Serafin Castellano treu la pols al
fantasma del colonialisme català, Fabra diu que el diccionari va contra la
identitat de la nostra llengua (i de pas
treu el tema de la senyera a relluïr) i passa el tema al Consell Jurídic
Valencià (!!) i José Císcar s’atreveix a
dir que la definició que cal ni és política (clar!) ni lingüística (ui!) sinó
jurídica (Déu meu!)
Per la seua banda
la consellera d’Educació diu que el tema cal abordar-lo des de la
tranquil·litat i el consens i que “allò nostre és defensar la nostra llengua”.
I així la defensen ells: utilitzant-la només puntualment i de manera
reduccionista, reduïnt pressuposts per a
l’ensenyament i ús del valencià i tancant la radiotelevisió que parlava, la nostra llengua (que ja sabem que era
dolenta però podiem millorar-la).
Ells sí que són
antiestatutaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada