Una resposta després de V (REGIÓ7.CAT)

La secularització de DV, exrector de Sant Vicenç de Castellet, sembla dictar el darrer capítol d'una història que va trasbalsar el poble i que ha fet aflorar actituds i comportaments que hauríem preferit no haver de veure al Bages. Avui sabem que DV era un intrús a l'Església, una persona amb enormes capacitats de seducció que va fer del rol privilegiat de què gaudia una truculenta forma de vida. Amb els seus comportaments obscurs i amb la seva capacitat per crear divisió al poble, V embrutava l'expedient de tants i tants capellans que fan feines abnegades i impecables a les seves parròquies. V era una excepció insòlita, extraordinària. A la comunitat parroquial de Sant Vicenç molts ho van detectar immediatament i van saber interpretar que no era només una qüestió de tarannà. Però els senyals, per clamorosos que fossin, no van ser escoltats a temps pel bisbe i el seu poderós vicari general, que reiteradament, i durant anys, es van negar a atendre els arguments dels qui des de dins mateix de la comunitat catòlica advertien que s'estaven produint esdeveniments molt greus. Assenyalar un problema era considerat sinònim de dissidència interessada, de mala fe, d'adscripció a una visió incorrecta. Les informacions publicades per aquest diari -algunes quan els problemes encara eren tendres- van ser interpretades com atacs a la persona, al bisbe i a la institució, i van ser respostes donant suport absolut a V fins i tot quan aquest va decidir portar el missatger als tribunals, en expressió del jutge que va validar com a correcta la feina d'aquest diari. Ara, quan el Vaticà aparta V de l'Església, és inevitable destacar que la llunyana Roma ha pres una decisió taxativa? -potser per l'impuls renovador de l'actual Papa- que contrasta vivament amb les actituds persistentment proteccionistes de Vic. Ara, els qui es van oposar més obertament a V demanen responsabilitats als seus superiors. És comprensible. Encara més quan el bisbat manté viu el litigi obert per V amb l'Associació d'Enterraments, que aspira a obtenir el control dels diners en dipòsit. El bisbat té raons poderosíssimes per, finalment, adoptar una posició humil i conciliadora i obrir la mà en senyal de bona voluntat amb aquells que han demostrat sense cap ombra de dubte que tenien raó. La majoria, per cert, fidels seus.