1.20.2014

DIUMENGE SEGON DURANT L’ANY (A) Homilia del P. Damià Roure, monjo de Montserrat 19 de gener de 2014 Is49,3-6 / 1C 1-3 / Mc1,29-34 (ABADIA DE MONTSERRAT)

En aquesta setmana de pregàries per la unitat dels cristians, les lectures d’avui ens ajuden a retrobar les fonts que alimenten la nostra fe i són font d’unitat. El profeta Isaïes, l’apòstol Pau i el testimoni de Joan Baptista en l’evangeli de Joan ens animen a ser receptius als dons de Déu i a compartir-los generosament. 

El profeta Isaïes –en primer lloc-- ens parla d'aquell Servent que ha rebut de part de Déu un encàrrec múltiple: no sols ha rebut la missió d’aplegar «el poble de Jacob», sinò la de ser «llum» per a tothom, per tal que la «salvació» de Déu arribi d’un cap a l’altre de la terra. Ens trobem en el cor mateix del misteri de la llibertat humana i de la voluntat salvadora de Déu. 

A la segona lectura, és l’apòstol Pau qui ens diu que ha estat «cridat» per «voler de Déu» a ser «apóstol de Jesucrist» i a compartir amb les diverses comunitats, la mateixa crida, que ell ha rebut. També nosaltres podem compartir l’experiència viscuda per l’apòstol Pau, aquesta bona notícia que té un abast universal: Jesucrist ens allibera dels límits que ens imposa la mort i, amb la seva resurrecció, ens obre camins d’eternitat. 

En l’evangeli que acabem d’escoltar, Joan Baptista, tot predicant a la vora del Jordá, anunciava que «Jesús és l’Anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món». Cal tenir en compte que per a la primera comunitat cristiana aquesta expressió «Anyell de Déu» estava plena de ressonàncies bíbliques, que feien referència a l’anyell sacrificat per la Pasqua. Per als cristians, és la creu de Jesucrist que ha esdevingut el sacrifici definitiu que lleva el pecat del món i ens ofereix una llibertat llargament preparada, que és portadora de 
comunió, de llum i de coratge. Fent-se germà de tots, Jesús prenia damunt seu el pecat del món. Iniciava així per a nosaltres un camí nou, ja que tot lligam és trencat i, seguint les pistes que Jesús ens dóna, podem esdevenir cada cop més Iliures, ja que, com diu l’evangeli de Joan, si el Fill us fa lliures, sereu lliures de debò (Jn 8,36). 

Tots aquests testimonis de fe i d’amor –els profetes, Joan Baptista, Jesús mateix-- ens encoratgen a fer camí amb un cor obert a Déu, amb una actitud de comunió amb Jesucrist, i amb una relació fraterna entre nosaltres. També pensem avui amb tots els cristians amb qui compartim allò que és més essencial de la nostra fe i amb qui desitgem continuar dialogant i treballant per la unitat. Que aquesta celebració festiva ens ajudi a viure amb esperança i amb alegria, a saber ajudar-nos els uns als altres i a donar sempre gràcies a Déu per Jesucrist.