DE TOT UN POQUET: INSTEM AL SÍNDIC DE GREUGES QUE ACTUE D’OFICI EN ELS CASOS DE VULNERACIÓ DELS DRETS LINGÜÍSTICS DELS VALENCIANOPARLANTS (ESCOLA VALENCIANA)

El Síndic de Greuges explicita que la institució tramita constantment resolucions dirigides a l’Administració pública valenciana sobre queixes de valencians que veuen vulnerats els seus drets lingüístics.

INSTEM AL SÍNDIC DE GREUGES QUE ACTUE D’OFICI EN ELS CASOS DE VULNERACIÓ DELS DRETS LINGÜÍSTICS DELS VALENCIANOPARLANTS

Les entitats ACPV, ACV Tirant, ACICOM, Escola Valenciana, Castelló per la Llengua, Ca Revolta, Confederació Gonzalo Anaya, FAPA-València i Societat Coral El Micalet; els sindicats A Contracorrent, BEA, CCOOPV, COS, Intersindical Valenciana i UGTPV; i els partits polítics PSPV-PSOE, EUPV, Compromís, ERPV, Els Verds del País Valencià i PSAN van crear la Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià (PDL-PV) i van triar el 4 de desembre com a data per a celebrar el Dia dels Drets lingüístics al País Valencià i visualitzar les múltiples vulneracions d’aquests drets que sofreixen els ciutadans valencianoparlants.

Els representants d’aquesta plataforma van presentar un escrit a la Delegació del Govern en el País Valencià explicitant la vulneració dels drets lingüístics dels valencianoparlants. Encara no s’ha rebut cap contestació per part d’aquest estament. El mateix escrit es va enviar a altres institucions i fa poc s’ha rebut la contestació per part del Síndic de Greuges.

L’últim informe que el Síndic de Greuges va enviar a les Corts Valencianes és el de l’any 2012 i es fa un repàs exhaustiu a les queixes presentades per la ciutadania en referència a la discriminació de la nostra llengua pel que fa pàgines web oficials, retolació viària i de serveis públics, exclusió de la nostra llengua en fullets i publicitat institucional i el dret a triar la nostra llengua en tots els procediments i comunicacions de l’Administració valenciana.

El Síndic de Greuges, José Cholbi, explicita en la seua contestació: “Li agraïm la confiança que ha depositat en esta institució i el felicitem per la seua iniciativa de defensar el dret dels valencians i les valencianes a usar, tan el l’àmbit oficial com en el socilal, les dues llengües oficials de la nostra Comunitat autònoma, sense que puga haver-hi discriminació en cap cas”.

La Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià insta que aquest compromís verbal es traduesca en una actuació efectiva davant les administracions i que, per tant, actue d'ofici en els casos de vulneració de drets lingüístics al País Valencià.

Els integrants de la Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià s’han compromés a elaborar un informe anual amb els casos de valencians i valencianes que denuncien agressions per motius lingüístics i el presentaran cada 4 de desembre a les màximes instàncies autonòmiques, estatals i europees.

A continuació detallem el protocol elaborat per aquesta plataforma.

PROTOCOL:

QUÈ CAL FER DAVANT D’UNA AGRESSIÓ LINGÜÍSTICA

Els nostres drets lingüístics

Cal deixar ben clar un fet inqüestionable: tenim tot el dret a viure en valencià al nostre país. La nostra llengua no sols hi és oficial sinó que és reconeguda com la pròpia.

Que una llengua siga oficial vol dir que és llengua de les administracions i les institucions i que aquestes la tenen com a vehicle normal de comunicació interna, entre elles o d’elles amb els ciutadans.

L’oficialitat del català comporta, doncs, que, com a ciutadans, podem exigir a qualsevol administració que ens atenga en aquesta llengua, tant si ho fem oralment com per escrit.

Com a ciutadans individuals, l’oficialitat implica que podem usar-la davant qualsevol altra persona o entitat i en qualsevol situació sense que se’ns puga denegar la comunicació per raó de la llengua que usem ni se’ns en puga demanar cap traducció. Tot això dins el territori del País Valencià.

Finalment, cal dir que no existeix cap deure constitucional d’usar el castellà. De vegades, algú ha invocat la Constitució espanyola amb l’argument –radicalment fals– que aquesta imposa el deure d’usar el castellà. Allò que la Constitució imposa és el deure de conèixer –no pas d’usar– el castellà. Per tant, en cap cas, ningú no ens pot obligar a parlar en castellà.

Àmbit privat

Quan entrem a una botiga o comerç per comprar qualsevol cosa, quan posem combustible al nostre vehicle, quan fem una transferència al banc, quan anem a un concert o al teatre, estem actuant com a clients d’aquella empresa i, per tant, tenim uns drets i mereixem un respecte.

Al País Valencià les empreses privades no tenen obligacions legals específiques respecte l’ús del català. Amb tot, podem fer moltes coses per viure en la nostra llengua si utilitzem la força que, individualment i conjunta, tenim com a clients i sobretot si actuem d’una manera ferma i determinada amb aquest objectiu.

Com hem d’actuar?

En principi, adreça’t en valencià a la persona que t’atenga.

Si no el parla, no passa res. Si t’ha contestat, vol dir que t’entén i tu pots seguir en valencià.

Si et diu que no parla valencià, no vol dir que no l’entenga ni que tu no l’hages de parlar.

Si et diu que no t’entén, pots repetir la frase en català més a poc a poc i en un to més clar.

Si encara continua dient que no t'entén, pots demanar que t'atenga una altra persona més capacitada.

Evita absolutament entrar en discussions per motius lingüístics o donar cap explicació de per què parles en valencià. Tu parles com parles perquè vols −i més encara al teu país i en la llengua oficial i pròpia.

Si no t’atenen a la teua satisfacció, valora la possibilitat d’anar-te’n a un altre comerç i fes-ho saber, si pot ser, a la direcció de l’establiment en què et trobes.

Si t’has sentit maltractat, pots demanar els fulls de reclamacions i fer-hi constar que no t’han tractat amb respecte i educació. Fonamentalment no t’han atès bé com a client i això és el que ha de constar com a motiu principal de la queixa, sobretot si no s’han comportat amb respecte.

A l’establiment també li has de deixar clar que perden un client per culpa de la seua incompetència lingüística i que ho faràs saber als teus coneguts.

I en el cas greu que hi haja hagut violència, bé verbal, bé física, sempre es pot denunciar davant la policia o el jutjat de guàrdia. Abans, però, si vols, pots demanar ajuda a qualsevol de les entitats que promouen aquest protocol.

Àmbit públic

Quan ens relacionem amb les administracions públiques, tenim uns drets com a ciutadans i com a contribuents. Les administracions hi són per a atendre les nostres necessitats i les mantenim amb els nostres imposts. Entre aquests drets, hi ha el de ser atès en la nostra llengua, com a oficial i pròpia del País Valencià.

I de la mateixa manera que l’oficialitat d’una llengua implica el dret actiu individual de relacionar-s’hi amb els poders públics, comporta també el dret passiu de rebre en aquesta llengua les comunicacions i les actuacions que emanen de l’administració.

Si en la nostra relació amb l’administració algun funcionari ens demana la traducció d’algun document o intervenció oral en valencià, podem exigir que ens atenga un altre que ens garantisca el nostre dret d’usar la llengua pròpia i oficial del nostre país.

Quines són les administracions públiques amb què ens relacionem habitualment?

a) La Generalitat Valenciana. Comprèn, a banda de les conselleries, els centres d'ensenyament públic (escoles, instituts, etc.), els centres de salut i hospitals que en depenen, etc.

b) L’administració local: ajuntaments (inclou la policia local), diputacions, consells comarcals i mancomunitats.

c) Administració de l'Estat: l'Agència Tributària, delegacions ministerials, el Cadastre, la Seguretat Social i tots els cossos policials, incloent-hi la policia nacional i la guàrdia civil.

d) Administració de justícia: jutjats i tribunals.

En totes elles, podem adreçar-nos-hi en la nostra llengua i tenim el dret irrefusable de ser atesos també en aquesta.

Com hem d’actuar?

En general, adreça’t sempre en valencià a qui t'atenga i demana ser atès en valencià.

Totes les administracions públiques radicades al País Valencià, incloent-hi les de l'Estat i de justícia, tenen l'obligació d'atendre't en valencià.

Si algú no t'atén en català pots optar per demanar per alguna persona que estiga capacitada per a expressar-se en la llengua pròpia o bé podeu mantenir una conversa bilingüe.

Ningú no té dret a demanar-te que parles en castellà. Si això ocorre, informa l'interlocutor que, segons la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (article 3), l'ús del valencià té plens efectes jurídics i no se't pot demanar cap traducció ni pot derivar-se'n cap discriminació ni endarreriment; i que, a més, legalment això és una falta molt greu per a un funcionari.

A qualsevol funcionari o funcionària, pots demanar-li el nom i el número d’empleat públic i pots sol·licitar parlar amb el seu superior jeràrquic. A aquest, exposa-li que no t'ha atès amb correcció, que ha vulnerat els teus drets com a ciutadà i que discriminar-te per raons de l'ús de la llengua pròpia i oficial és una falta molt greu.

Si no atén les teues peticions, redacta un escrit adreçat a l'administració corresponent exposant-hi els fets i insta, si cal, l'obertura d'un expedient.

També pots fer la queixa a la Sindicatura de Greuges: www.elsindic.com

En el cas que la vulneració dels drets lingüístics la faça un funcionari de l’anomenada policia nacional, guàrdia civil o policia local, convé que li demanes el número de placa. En aquest cas, es pot denunciar davant el jutjat de guàrdia. Abans, però, si vols, pots demanar ajuda a qualsevol de les entitats que han promogut aquest protocol.

Contactes per a fer denúncies: ACPV, Escola Valenciana, CCOOPV, UGTPV, Intersindical Valenciana.

Escola Valenciana – Oficina de Drets Lingüístics

· C/e: drets@fev.org