LA REVOLTA DE GAMONAL I ALTRES, de Carme Miquel (LEVANTE-EMV, 21/01/2014)

La que semblava tranquil·la ciutat de Burgos ens va sorprendre fa uns dies amb l’oposició contundent de tot un barri contra un projecte d’urbanització que en principi, als qui no som d’aquella ciutat, ens podia semblar atractiu:  creació d’un bulevar amb zona verda i carril bici en el qua ara és carrer Vitoria, sorollós i transitat i, construcció d’un aparcament que allunyaria els cotxes de la zona. Ens sorprenia encara més si ho comparàvem amb altres revoltes produïdes precisament pel contrari perquè defensar zones verdes i qüestionar la cultura del cotxe és adherir-se a una causa que procura fer millor la vida de les ciutats. Per què en Gamonal no?

         A mesura que anàvem coneixent la situació que va motivar els fets, anàvem entenent les causes d’aquell conflicte que ha provocat la ràbia de la gent. Perquè Gamonal a penes té aparcaments i per les nits els veïns fa temps que han pactat aparcar en doble filera sense el fre de mà posat, adaptant-se als horaris de cadascú. A canvi d’això, els nous aparcaments suposarien pagar vora 20.000 euros per plaça i per un lloguer de 40 anys.

         Gamonal és el barri on més atur hi ha de tot Burgos, i on els serveis socials escassegen. En aquesta situació als veïns els sembla un despropòsit que l’ajuntament vulga gastar 8 milions d’euros en el seu projecte, mentre està desatenent la guarderia del barri. Però l’indignació augmenta quan es coneix el personatge promotor del projecte, una tal Migul Méndez Pozo, un constructor qua manejà durant molts anys les llistes dels partits de dreta a les eleccions municipals i les requalificacions de terrenys, fent que a Burgos el preu de l’habitatge fóra dels més cars d’Espanya. Però no només és la rejola la seua activitat sinó que controla diversos mitjans de comunicació entre els quals “El diario de Burgos”, el de major influència en aquella ciutat. Amb tot això la corrupció ha caminat lliurement per Burgos com per tantes altres ciutats.

         Pels anys 90 aquest senyor va ser condemnat a més de 7 anys de presó dels quals només va complir 9 mesos. I l’alcalde d’aquell moment, condemnat per prevaricació a dotze anys d’inahabilitació per a càrrecs públics, va ser indultat pel seu amic José Maria Aznar. Una història com tantes altres que ens repugna, la qual unida a la incertesa pel futur i a la situació d’empobriment de gran part de la societat mentre els rics s’enriqueixen més, provoca ràbia. Gamonal ha sigut la gota que ha vessat el got. A Madrid, a Alacant a València i altres ciutats, la solidaritat amb Gamonal ha sigut també una manera de fer eixir la ràbia. Per molt que el ministre d’Interior s’enteste a afirmar que hi ha antisistemes organitzats que van provocant aldarulls ací i enllà, el ben cert és que molta gent està indignada i enrabiada i farta. I d’una manera o altra diu “prou”