9.26.2013

MÉS EUROVEGAS, CARME MIQUEL I DIEGO (LEVANTE-EMV, 25/09/2013)

             En aquesta columna ja m’he referit diverses vegades a Eurovegas. I cada vegada ho he fet més indignada que la vegada anterior. No pot haver-hi mostra més clara de manca d’ètica política i social  perquè només prendre en consideració les demandes del promotor, que suposen canviar les lleis laborals, incomplir el sistema impositiu espanyol i derogar la llei del tabac, entre altres, suposa el sotmetiment a unes exigències inacceptables. Però a més, és crear un precedent greu. Si en el recinte dels casinos es pot fumar, si els jugadors poden pagar els seus impostos en els països d’origen, si les condicions laborals són de precarietat, per què altres establiments no poden exigir per a ells les mateixes condicions? És una cadena que el que fa és anar reduïnt normes polítiques i morals bàsiques. Si afegim, que malgrat el luxe que hi puga haver, el món de la prostitució i de la droga són, intrínsecament, presents en aquests tipus de complexes d’oci, conclourem que s’està acceptant allò inacceptable.


            He tornat sobre aquest tema, perquè  en la cadena 24 hores de TVE, en un d’eixos debats que tant proliferen actualment, fa uns dies uns tertulians defensaven aferrissadament el projecte Eurovegas. Es tracta d’eixos tertulians que estan presents en varies cadenes de televisió i de ràdio, que només diuen banalitats però amb aire de saber molt  i que parlen excatedra com si foren experts en tot. Doncs un d’aquest, refusant els arguments en contra d’Eurovegas vingué a dir més o menys: “Jo he estat a las Vegas i allà no només es fuma sinó que mentre en uns llocs s’està jugant, hi ha visites escolars que recorren el recinte . És una altra cultura que ací no tenim encara”. I jo dic, quina barbaritat! Tant que parlen d’educació eixos tertulians sabuts i són capaços de promoure per als xiquets i xiquetes uns valors del tot refusables, com són els dels jocs d’atzar, el del guany dels diners fàcils, el de la desobediència a les lleis, el de la hipocresía, el d’oferir-los com desitjable un model d’oci censurable…


            L’argument de tots els defensor, començant pel govern, és el dels milers de llocs de treball que diuen que s’hi crearan. Uns hipotètics llocs perquè ja s’ha anunciat que molts dels qui vindran a treballar seran asiàtics. Però a més, amb això es justifica i s’oblida l’autèntica creació de llocs de treball que haurien de basar-se en una economia productiva. S’obliden tots els camps on hi ha possibilitats com és el del desenvolupament d’energíes  i indústries sostenibles i netes, el camp cooperatiu, el camp dels serveis medioambientals. I sobretot, s’oblida la Innovació i el Desenvolupament (I+D) que caracteritzen una societat moderna i equilibrada. A canvi, ja sabeu: una política mancada d’ètica social.