César Molinas ha publicat un llibre interessant, Qué hacer con España, en el qual defineix acuradament l’anomalia històrica espanyola: segons Molinas, el rebuig al segle XVI de la reforma protestant va convertir Espanya en “la llum de Trento i el martell d’heretges”.
Molinas diu que “amb el protestantisme Espanya rebutja també la necessitat d’instrucció, d’educació i la capacitat dels individus per a pensar amb independència i decidir per ells mateixos”. Aquest és l’origen de la falta d’emprenedoria i de la tolerància social amb la corrupció i el privilegi, tan arrelats a la consciència espanyola. César Molinas és pessimista amb Espanya, fins al punt d’afirmar que l’elit extractiva d’alts funcionaris madrilenys abans preferirà abandonar l’euro que fer les reformes necessàries per a modernitzar Espanya.
Així, també es descarregarà una vegada més la responsabilitat dels erros propis a culpes alienes: la crisi ve dels especuladors internacionals, de les subprime, de l’austeritat de Merkel, de les autonomies, de les caixes d’estalvi, de l’euro... i en el cas del recent fracàs del projecte olímpic de Madrid 2020 (per tercera vegada consecutiva), dels corruptes membres del COI.La premsa madrilenya ha estat també aquesta vegada responsable del fracàs de Madrid 2020: la portada d’El Mundo dos dies abans de la votació final, presumint de victòria segura i fins i tot donant noms de membres del COI a favor de Madrid, va tenir un efecte bumerang que va comportar l’eliminació en primera ronda, pel fet d’haver irritat molts dels seus membres.
De fet, pocs dies abans el diari The Financial Times deia que només Tòquio i Istanbul competien pels jocs, però la premsa madrilenya va crear una increïble bombolla mediàtica d’autoconvenciment intern que ha estat punxada ridículament. El fracàs de Madrid 2020 és símptoma de la baixa reputació internacional d’Espanya: el miracle econòmic era només un miratge i ara és un altre impagament del deute espanyol.
En aquest sentit, recomano un altre article publicat a Madrid per Ignacio Molina a l’Institut Elcano, que depèn del Ministeri d’Afers Estrangers espanyol: és un dels primers articles en què un espanyol descriu descarnadament els erros d’Espanya a Europa dels darrers governs, que han portat Espanya a la seva irrellevància actual en el context europeu i internacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada