Jo no sé si qualificar-ho d’estupidesa humana. No voldria agraviar ningú
però no pot deixar de sorprendre’m negativament el fet que un bou aconseguisca
la “fama” gràcies al “mèrit” d’haver matat tres persones en cinc anys i
haver-ne ferit moltíssimes més. El darrer succeït que jo qualificaria d’estúpid
ha sigut la dissecació de l’esmentat animal, - per tal d’exhibir-lo -. que va
morir de mort natural el passat més de març.I no em sorprenc negativament per
la dissecació de l’animal (que ha costat sis mil euros) sinó pels motius qua
s’hi han al·legat: diuen que és molt
llest i que calia perpetuar la llegenda
d’un brau titlat de sanguinari
que segons alguns “passarà a la història”.”És un legat –continuen
dient-- que no s’ha de perdre per tal que el coneguen les generacions futures”.
Sinzerament, que les generacions futures puguen tenir com legat un animal pel
fet de ser “assassí”,em sembla deixar-los una herència que ratlla la
immoralitat.
Quan encara era viu, el seu
propietari el qualificava com “diferent a la resta de bous perquè el seu
objectiu és agarrar, i per aconseguir-ho fa com que va cap a un costat per a
després anar cap a un altre. Quan té la pressa (humana) a prop, s’arranca a per
ella…” Ja veieu quina proesa! Doncs bé,
gràcies al morbo que despertava un
espectacle potencialment sanguinari, allà on l’animal hi era, omplia els
carrers i places i feia multiplicar el seu “catxé”. Ara, el museu de ciencies
naturals d’ Onda i els museus taurins de València i Bilbao s’han interessat en
la seua exhibició.
Prerò n’hi ha més. Hom vol
descendents amb els mateixos gens ferotges. Per aconseguir-ho, quan era viu va
cobrir moltes vaques però si l’estirpe aconseguida no n’era prou “pura” la
Generalitat valenciana, en el seu moment, va oferir ajuda per a la seua
clonació.
I és que és difícil no
apuntar-se a la “fama”, màxim quan per youtoub circulen infinitat de vídeos amb
les proeses assassines del bou. I quan tenia un faceboock amb milers de
seguidors i un vedeojoc propi per a
mòbils i també un llibre , “La verdadera historia del toro Ratón»"
I també una cançó.
Aquest “legat” que hom
deixa a les futures generacions, bàsicament els transmet la banalitat amb què hom tracta la
vida humana. I pretèn fer lícita la conversió en espectacle d’un fet
sanguinari, i inútil,. Trobeu alguna semblança amb l’antiga Roma?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada