En un any, celebrarem el centenari del naixement del jove alacantí Francesc Castelló i Aleu, nascut a Alacant el 19 d'abril de 1914 i mort afusellat a Lleida el 1936, com a testimoni de Jesucrist. Francesc, malgrat la seua curta vida, va tindre una intensa experiència de fe, de pregària i de donació als altres.
Els seus pares, Francesc i Teresa residiren a Lleida fins el 1913. El pare era electricista i la mare, tot i haver fet magisteri, s'ocupava de la casa. A finals d'eixe any, per raó de treball del pare, es van traslladar a Alacant. I va ser a la capital de l'Alacantí on va nàixer Francesc, el tercer dels fills del matrimoni Castelló-Aleu. Quan el juny de 1914 va morir el pare i la mare amb les filles i el menut Francesc, tornen a Lleida.
El 1929 morí la mare i els tres germans foren acollits per una germana de son pare. Amb una beca, Francesc estudià a l'Institut Químic de Sarrià, acabant la llicència a Oviedo, el 1934, quan només tenia 20 anys. Entre mig passà una crisi, que superà, després de la qual va iniciar una vida espiritual intensa, projectada en obres d'apostolat, a través de la Congregació Mariana.
Amb el títol de químic a la butxaca, Francesc tornà a Lleida i trobà faena a la fàbrica Cros. Amb el temps va conèixer a Mariona Pelegrí de qui s'enamorà i van començar a eixir junts.
L'1 de juliol de 1936 Francesc s'incorporà a l'exèrcit. Detingut el 21 del mateix mes, fou portat primer a la presó militar de Lleida i després a la presó civil. Li van prometre la llibertat si apostatava de la fe, però Francesc s'hi va negar de forma rotunda. Va estar molt poc de temps a la presó, ja que el 29 de setembre va ser portat davant el tribunal popular, que el va acusar de feixista. Francesc es va defensar d'aquesta acusació. Però quan fou acusat de catòlic, ho assumí plenament i digué: "Sí, sóc catòlic". El president del tribunal l'instà a rectificar la seua declaració, ja que la gravetat de les seues paraules implicava la condemna a mort. Però Francesc no va voler renegar de la seua fe.
Francesc, amb una serenor que li venia de Déu, trobà ànims per a confortar els seus companys de presó. En aquelles últimes hores abans de morir, va escriure tres cartes. Una dirigida a les seues germanes Teresina i Maria i a sa tia Maria. Una altra al seu amic d'estudis i director espiritual, el jesuïta P. Román Galán. I una tercera a la seua promesa Mariona. Com digué el papa Joan Pau II l'11 de març de 2001, en la beatificació de Francesc Castelló, les tres cartes d'aquest màrtir alacantí, són un "exemple de fortalesa, generositat i alegria, i model de coherència de la fe professada en la vida i en la mort". A la mitja nit del dilluns 29 de setembre de 1936, Francesc Castelló moria màrtir al cementeri de Lleida, després de fer pública professió de fe.
El testimoni com a creient de Francesc Castelló ha estat molt viu a Montserrat, ja que un dels monjos, el P. Romuald Díaz, va ser el biògraf i el vicepostulador de la causa de beatificació del beat Castelló. També els Goigs en honor d'aquest jove màrtir alacantí, tenen la música d'un monjo, el G. Odiló Planàs i el dibuix d'un altre monjo, el P. Oriol Diví.
La parròquia alacantina del Beat Francesc Castelló, al barri de Sant Gabriel, en unió amb els devots d'aquest màrtir, hauria de preparar ja el centenari del naixement d'aquest alacantí, model per als jóvens, tal i com canten els Goigs en honor del Beat Francesc Castelló i Aleu: "Puix que tens mirada franca,/ i eres heroi de virtut,/ Oh Francesc, ànima blanca,/ protegeix la joventut".
Com digué el bisbe emèrit de Lleida, Xavier Ciuraneta, "En Francesc Castelló descobrim la força de l'Esperit Sant que el va modelar i preparar, per al moment crucial de la seua vida".
Un any abans de començar el centenari del naixement del beat Francesc Castelló, impressiona el testimoni públic i heroic d'aquest alacantí, que és exemple per als jóvens cristians del segle XXI.
Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada