La vida és un do de Déu No està justificat el debat social quan està en joc la vida de terceres persones indefenses, Mossén Ramon Sàrries (DIARI D'ANDORRA)

Cada any, en el temps de Pasqua, llegim el passatge de l’evangeli de Sant Joan sobre el Bon Pastor. Geogràficament, la Judea és un altiplà, de terra aspra i pedregosa, més apropiada per als ramats que per a l’agricultura.

L’herba és escassa i els ramats han de traslladar-se contínuament d’un lloc a l’altre fent imprescindible la presència física dels pastors. Sant Joan aplica a Jesús la imatge del bon pastor de llarga tradició bíblica. I, tot explicant les funcions del pastor, posa en boca de Jesús aquestes paraules per parlar de la seva missió: “Jo els dono la vida eterna.” El concepte de vida té una gran força en tota la Bíblia i principalment en l’evangeli de Joan. Jesús és el Senyor i autor de la vida, el qui té la vida, el qui dóna la vida i la dóna en abundància i per sempre. Déu va crear la vida quan, en aquella primera massa inorgànica, moguda des de feia milions d’anys per les forces internes de transformació, es donaven les condicions pròpies per haver-hi vida. Amb el temps, aquells primers gèrmens van evolucionar i transformar-se fins que assoliren un estat de perfeccionament apte per acollir l’esperit. Així Déu va infondre’ls la consciència. I va posar en la consciència individual i en la de la col·lectivitat humana uns principis fonamentals que han de guiar la conducta de l’ésser humà tot respectant els altres i garantint una harmònica convivència entre tots. Si creiem que la vida és un do de Déu i ve de Déu, no està a les nostres mans decidir sobre ella. Ningú no ha triat el fet de néixer, ni el lloc ni quan. Tampoc està a les nostres mans el terme de la vida. Ni podem constituir-nos en jutges de la vida dels altres. És que algú pot presentar un argument raonablement acceptable per decidir sobre la vida dels altres éssers vius? No està justificada una polèmica o debat social quan està en joc la vida de terceres persones indefenses. Ni una mare pot avortar la vida que s’està gestant en les seves entra­nyes. Ens cal entendre que, més enllà de les nostres opcions personals, s’han de respectar els drets fonamentals de les altres persones humanes. La vida eterna, de la qual participa el creient, s’exterioritza en l’amor. Sant Joan escriu encara: “Nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida perquè estimem els germans. Qui no estima continua mort” (I Jn 3,15).