Austeritat? Quina? Per a
què? Contra qui? I, a favor de qui?
Aquestes són preguntes per a les quals els partits
polítics haurien de tindre respostes “pedagògiques”. Sabem que Brusel·les ha dit
que l’estat espanyol ha de fer més ajusts i més reformes per tal de retallar
uns 9.000 milions d’euros. Així és que preparem-nos novament per als discursos
que ens parlaran d’austeritat com a solució econòmica. Una austeritat que continuarà
aplicant la reducció d’inversions públiques en els àmbits socials i laborals,
amb les conseqüències que ja coneixem. Però hi ha també un altre discurs, el
que critica l’austeritat perquè fa perdre capacitat adquisitiva a la població,
per la qual cosa es consumeix menys, l’economia no avança i els llocs de
treball no augmenten. És cert, però tampoc aquest plantejament aporta la
solució perquè implica un model econòmic que basa el seu desenvolupament en el
consumisme global
Fa uns dies vaig llegir un interessant article de Joaquin Estefania, el qual recomane. (http://www.espacio-publico.com/hacia-donde-nos-conduce-la-austeridad) Estefania ens recorda que fa unes dècades, dins
de la crítica de l’esquerra a un model de creixement basat en el consumisme
exacerbat i en el malbaratament de recursos naturals, l’austeritat era
considerada una eina necessària. Una mostra rellevant d’aquests principis va
ser l’informe del Club de Roma “Els
límits del creixement” publicat els anys 70 i actualitzat el 1992 i el 2004. Aquest informe adverteix que si en els anys a
venir mantenim la mateixa tendència de creixement pel que fa a l’augment de la
població, la industrialització, la contaminació, la producció d’aliments i els
recursos naturals, la Terra pot arribar als seus límits de creixement en un
segle. Perquè en un planeta, que és limitat i té recursos limitats, les
dinàmiques de creixement exponencial no es poden mantindre. Per la qual cosa
cal exigir polítiques d’austeritat.
Els principis d’aquest informe els va arreplegar Enrico Berlinguer, del Partit Comunista
Italià, el qual mantenia que l’austeritat pot utilitzar-se com instrument de
depressió econòmica, de repressió política i d’agreujament de les injustícies
socials (el que està passant ara) Però també pot constituir una eina per a
implantar un model de creixement nou, per a un rigorós sotmetiment de l’Estat,
per a la transformació social i la defensa de la democràcia. Una política d’austeritat
transformadora no tractaria de anivellar a la baixa, cap a la pobresa, ni
tindre com objectiu la supervivència d’un sistema econòmic que està en crisi.
Sinó que ha de perseguir la justícia, l’eficàcia, la supervivència
mediambiental i una ètica nova. Tinguem clar
que, “més”, no és sinònim de “millor”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada