Les eleccions de diumenge, han suposat la recuperació del PP
i de Rajoy. No és una bona notícia per al conjunt de la ciutadania que
desitjava un canvi cap a unes polítiques més socials i transparents. I és una mala
notícia per als grups d’esquerra, que sis mesos abans havien tingut la
possiblilitat d’acordar un govern de progrés i ara ho tenen molt difícil. En
definitiva, la repetició de les eleccions ha sigut un gran error. I eixe error
té responsables. Els barons del PSOE s’ho haurien de fer mirar i no tirar més
pedres sobre la pròpia teulada. I Pablo Iglesias també s’ho hauria de fer mirar.
Al remat, la prepotència i el menyspreu són mals companys. Si Podemos, tal com
sembla, volia que les eleccions es repetiren per guanyar en les segones als de
Pedro Sànchez, és obvi que no ha encertat. Ara la dreta, amb la fidelitat dels
seus votants malgrat els escandalosos casos de corrupció tan evidents i
generalitzats, ho té tot més fàcil i s’esdevé absolutament necessari que les
esquerres facen una autocrítica encertada. També esdevé necessari, des de la
situació present, actuar amb responsabilitat, generositat, sentit comú i
fermesa en les convicions. I calen pactes, clar que sí. Pactar per governar o
per fer oposició. Perquè l’oposició, quan no hi ha majories absolutes
governant, és molt important i decisiva. Però només si els grups es respecten
mutuament i saben fer acords..
I,
sobretot, l’esquerra està obligada a fer pedagogia política. Una pedagogia que és
el contrari de la demagògia i la banalització. Una pedagogia que suposa
explicar, argumentar, ajudar a la reflexió i a l’anàlisi dels fets. I a predicar
amb l’exemple.
És una
evidència que allò que els partits polítics transmeten a la ciutadania, està molt
mediatitzat per la televisió i per les xarxes socials. En el cas de les xarxes
i, degut a les característiques del propi mitjà, els missatges han de ser curts
i no donen lloc ni a l’explicació raonada ni als arguments. Per contra,
afavoreixen la simplicitat i els exabruptes. Pel que fa a la televisió, el
propi mitjà necessita mantindre l’audiència, per la qual cosa no dubta a
frivolitzar el discurs polític i, fins i tot, convertir-lo en espectacle.
Davant d’aquests plantejaments, els grups polítics responsables han de buscar
espais per a la pedagogia i actuar amb intel·ligència. Hauran de divulgar els
seus plantejaments i els seus programes, els pros i contres de cada cosa,
motivar i il·lusionar.
I un últim
apunt: “A la valenciana” no ha funcionat com es pensava. Ara Compromís, tot
mantenint un esperit col·laborador, haurà de revisibilitzar-se i resituar-se, ja que durant aquesta campanya ha
quedat diluït. Autocrítica, calma i, a treballa bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada