Els mestres tornaran a setembre a les aules amb la il·lusió
per la tasca d’ensenyar, renovada un curs més. Cal esperar aquesta il·lusió perquè
els ensenyants constitueixen un pilar educatiu imprescindible. Alhora, l’educació és un pilar
imprescindible en el desenvolupament personal i en el progrés col·lectiu. En
conseqüència, la figura de mestre (des de l’Educació Infantil fins la
Universitat) és extraordinàriament important.
Val a dir
que, relacionada amb l’Agenda per al Desenvolupament Sostenible 2015-2030 signada amb l’impuls de les Nacions Unides,
hi ha la Declaració d’Incheon on es reitera que l’educació és un bé públic, un dret humà fonamental i és
essencial per a la pau, la tolerància, el desenvolupament humà i el
desenvolupament sostenible. La Declaració parteix d’una concepció humanista de l’educació basada
en els drets, la dignitat, la justícia social, la inclusió i la diversitat
cultural, lingüística i ètnica. I pretén “garantir una educació inclusiva,
equitativa i de qualitat amb oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida, per
a tots els éssers humans”. És evident
que aspectes tan importants com aquests, no arriben a bon termini si no és amb
la implicació del personal docent. És per això que en la declaració esmentada
s’explicita que caldrà assegurar per als mestres, autonomia, condicions i remuneració suficients i adequades i que
tinguen bona formació i motivació. Per acabar dient que “els governs hauran de convertir l’ensenyament en una
professió atractiva, en la qual la formació siga continua, millorant alhora les
condicions de treball dels ensenyants i aportant-los suport, així com enfortint
els mecanismes de diàleg amb les seues organitzacions”.
Mentre
escric aquestes lletres no puc deixar de pensar en la situació dels mestres i
estudiants de magisteri mexicans, evidenciada la passada primavera. Em referisc
a l’ocorreguta a Oaxaca durant la “Marcha de la indignación” que acabà amb 9
morts. Ajuda a entendre els fets les paraules pronunciades uns dies després pel
bisbe de Saltillo, Raúl Vera en el
Fòrum Internacional convocat pel “Consejo de Educación Popular de América
latina y el Caribe (CEAAL)“ El bisbe, després
de condemnar la violència i recordar la matança en 2011, de 43 alumnes de
l’escola Normal de Ayotzinapa, va dir: “Estamos ante una política de
eliminación y las generaciones jóvenes són las que estorban”. Mentre que
membres del CNTE (Confederación Nacional de Trabajadores de la Enseñanza)
després de demanar diàleg, afirmaven : “Aquí se ha querido imponer una llamada
reforma educativa que no és más que una reforma laboral de caràcter punitivo i
una manera de controlar al magisterio mexicano”. Els mestres mexicans s’hi
oposen i per a ells és la nostra solidaritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada