Senyor
expresident :
Un informe elaborat al llarg de set
anys per un comissió d’investigació del Regne Unit, conclou que vosté, en
companyia de Blair i de Bush amb l’aquiescència de Durao Barroso, va impulsar
una guerra “no justificada”. Es tracta, és clar, de la guerra d’Iraq. I, quina
casualitat senyor Aznar! milions de persones ja ho sabíem que era una guerra
injustificada i bruta, sap vosté? Bruta com totes les guerres i una miqueta més,
perquè basava la seua justificació en mentides. I li ho vam dir amb molta força
a primeries de l’any 2003. Que no volíem aquella guerra, li vam dir, que els
inspectors de l’ONU, en contra d’allò que vosté assegurava, no havien trobat
armes de destrucció massiva a Iraq. Però vosté, cabut que cabut. Per què? Tal
vegada perquè volia caure bé a Bush, el manaire del món amb el qual s’havia
trobat als USA uns mesos abans. Ho recorda? Vosté volia fer-se el graciós i posava
els peus sobre una taula, al costadet dels d’aquell senyor, allà a Washington. I
fer-se més graciós encara allà a Texas, parlant castellà amb un accent que
volia ser mexicà i era pur esperpent. I quan vosté deia que era més veloç
corrent que el propi Bush. Però no eren gràcies, eren deliris de poder
convertits en pallassades. Unes pallassades gens innocents perquè poc després,
per segellar la decisió d’invadir Iraq, vostés dos i Blair es van fer aquella
foto allà a les Açores. Recorda? Era un dia que feia ventet i li queien unes
grenyes sobre el front. I tots tres somreien. Per què somreien, senyor Aznar? Una
guerra és una cosa molt dramàtica i
trista. I fins i tot en el cas hipotètic que una guerra poguera ser necessària,
assumir la decisió de provocar-la ha de ser un mal tràngol terrible que només
pot provocar mal de panxa. Per això, aquells tres somriures els trobe
indecents, que vol que li diga? Però amb foto o sense no hi havia manera que
l’ONU dictara una resolució favorable a la guerra així és que vosté, segons
conta el qui en aquells moments era l’ambaixador britànic a Washington, va
pressionar els Estats Units perquè invadiren Iraq, no fóra cas que afluixaren i
en desistiren.
Blair diu ara que allò va ser un
error. A bones hores! Però vosté, com si res. Es mira el melic i dóna lliçons de
bon govern ací i enllà. No li fa vergonya? Ara hi ha qui treballa per tal que
Blair siga jutjat pel Tribunal Penal Internacional acusat de crims contra
la humanitat. Doncs vosté també, senyor Aznar. Ell i Busch eren els seus amics,
així és que segellen la seua gesta amb més fotos, la primera asseguts els tres
en la banqueta dels acusats i la segona a la porta de la presó que els pertoque
com condemnats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada