Segons informes recents, l’estat
espanyol pot augmentar el seu PIB, entre un 2,7% i un 4’,5 % (entre 27.000 y
45.000 milions d’euros) amb el fet de comptabilitzar-hi els diners que mouen la
prostitució, el narcotràfic i el contraban. Diuen els entesos que la clau està
en considerar aquestes activitats com a riquesa, per la qual cosa l’INE utilitzarà una nova
metodologia per calcular el PIB. La justificació, expliquen, és que la UE vol
assegurar-se que tots els països mesuren el PIB de la mateixa manera i
poder comparar (a l’hora de concedir subvencions) els uns amb els altres, tot
tenint en compte que ja hi ha nacions que inclouen les activitats esmentades.
Així
és que per augmentar el PIB, segons la UE,
cal que prostitució, narcotràfic i contraban, activitats il·lícites a
Espanya, siguen incloses en els comptes de l’estat. Afegeixen però que les
activitats il·lícites que s’hi comptabilizaran són aquelles en las que ambdues
parts es consideren, al menys nominalment, participants voluntaris.
Però,
com cal pensar que la gent que viu
d’aquests negocis no té per norma fer-los públics ni fer declaració de la renda, l’oficina europea d’estadística,
Eurostat, ha publicat unes directius extenses que permeten mesurar econòmicament
les activitats il·legales. Per exemple, cal assumir que drogues il·legals i
prostitució són bens de consum domèstic (com el pa i la carn, vaja), no
comercials i que la prostitució s’ha de calcular pel costat del subministrament
(quant guanyen les prostitutes?) mentre que el consum de drogues il·legals es
calcula pel costat de la demanda (quantitat que hom compra als distribuïdors).
I des d’aquest punt de vista cal considerar que hi ha despeses deduïbles com
per exemple l’electricitat que es necessita per obtindre el cannabis i altres
drogues o els serveis de lloguer i compra de vestits o condons que requereix la
prostitució.
Val
a dir que en alguns llocs, com Holanda, la prostitució i el consum d’algunes
drogues són legals, i, tot i que puguem discutir aquest fet, el control sobre
el PIB és més fàcil. Però no és aquest el cas de la major part de països i les
directrius esmentades, tal com les coneixem, constitueixen un batibull on es
mesclen, sense control, activitats il·lícites amb plantejaments econòmics
legals.
Però
si els països no es plantegen conjuntament la lluita contra l’abús i les
agressions que solen comportar les activitats esmentades, si no es lluita
conjuntament, contra les màfies i el comerç humà, si prioritzen els diners
sobre els drames de la gent, si no s’aporta una cultura que valore la vida sana
i les relacions humanes honestes, aleshores tot em sembla d’una gran
immoralitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada