El fet va passar fa més d´un any però s´ha fet públic ara: un home de nacionalitat eslava, és a dir immigrant, ha estat detingut per tres delictes d´estafa. I quines són les estafes? Pagar amb diners falsos? Enganyar? Vendre el que no és seu? No, els delictes d´estafa d´aquest home són els d´haver-se amputat voluntariament una cama per cobrar tres indemnitzacions: dos corresponents a dos pòlisses de dos assegurances que havia contractat uns mesos abans (uns 350.000 euros) i el tercer haver cobrat la indemnització per accident laboral. La notícia no ha ocupat molt més de quinze línies en els diaris i nungú no sembla haver-se preguntat quina és la història d´aquest home capaç d´autolesionar-se greument per cobrar uns diners. Sabem que havia sigut acomiadat de l´empresa on treballava i que es va seccionar la cama quan va anar a recollir-hi els seus efectes personals. Però, que hi havia darrere? Quina és la desesperació que devia arrossegar? Quin grau de necessitat, dolor, insatisfacció, temor, indefensió? portaria amb ell per autolesionar-se com ho va fer? Ben poques vegades ens interessem pels drames humans extrems que acompanyen la gent. Sembla que ens hem vacunat contra els sentiments d´empatia, de comprensió i de solidaritat i ens estem fent insensibles. Però seguim parlant de cames: els jugadors de la selecció espanyola de futbol rebran 720.000 euros si guanyen el Mundial, que en serien 360.000 per cada cama jugadora, més o menys el que pretenia cobrar l´home que se la va amputar. I tots tan contents? És cert que una cosa no té a veure amb l´altra, que als jugadors els pagarà la FIFA i no els nostres diners (crec). Però em sembla indecent. Perquè en un país en crisi, amb un alt índex de pobresa i desigualtat, els diners, siguen de qui siguen, s´han de saber gestionar amb sensibilitat.
Per completar dades, direm que si la roja no guanya però arriba a les semifinals cada jugador rebrà 180.000 euros, (els rics alemanys, en aquest cas en cobrarien 100.000) els quarts de final es cotitzaran a 120.000 i quedar-se en vuitens suposaria per als de la Roja guanyar 60.000 euros. És evident que això és al marge dels imponents sous que ja cobren. I açò és una mostra d´un sistema de valors en el que la banalitat val més que les persones. S´ha fet del futbol „a més d´un esport i un espectacle (i d´un negoci)„, un emblema identitari, una manera de recollir adhesions i distraure de les qüestions importants. I tots tan contents!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada