Llegia al 3/24 que el Departament d’Ensenyament està auditant les 100 pitjors escoles del país pel que fa a resultats. Han arribat a la conclusió que falten recursos humans que sense eufemismes significa mestres, que falten mestres.
Qualsevol empresari que busca resultats per a la seva empresa sempre preferirà comprar màquines que contractar persones i és per això que a les grans superfícies cada vegada abunden més les màquines de cobrar on es practica el DIY. Amb aquesta pràctica l’empresari s’estalvia contractar una persona i inverteix en una màquina que no fa vacances, no està mai malalta i a sobre no protesta. Però l’escola pública no és una empresa pròpiament dita: no fabriquem res que no sigui més o menys fungible i en tot cas no ho venem; els nostres objectius no són l’expansió de mercats; els serveis que oferim són públics i la nostra competència, com a molt, és una escola concertada però això no ens ha de preocupar.
Es parla molt de l’informe PISA i dels seus resultats negatius però es parla poc de la funció social de l’escola. Tot és dolent: no sabem sumar, restar, multiplicar, dividir, llegir, escriure i segons els inadaptats demagogs de sempre no sabem ni parlar castellà però us heu parat a pensar què passaria sense l’escola pública?
Un amic que viu en un poble -que no esmentaré- que tenia força mala fama m’ho comentava un dia: “En aquest poble quan jo era petit hi havia pinyes pel carrer cada dos per tres, drogues apuntapala i molta penya xunga; quan li deia a la gent que era d’aquí em miraven amb llàstima; hi havia molta divisió, ni ens barrejàvem, els pares em van fer estudiar al poble del costat a una concertada perquè patien per les meves amistats i també jugava a futbol a un club veí. Avui, trenta anys més tard els meus fills van a l’escola pública amb els fills d’aquells que em feien canviar de vorera. L’escola (única al poble) funciona de meravella, té una AMPA compromesa i ha fet de nexe per a millorar el poble; ni polítics ni mandangues, ha estat l’escola. Ha crescut l’associacionisme, els clubs esportius, les festes populars com el carnaval i pel carrer es respira tranquil·litat; sembla mentida. Hi ha un sentiment de pertinença al poble i la gent se’n sent orgullosa, com ha de ser. Els mestres van estar picant pedra durant molts anys per aconseguir aquest èxit i no ho feien precisament buscant un informe PISA favorable, ho feien per vocació i per a millorar la societat, literalment.”
I com aquest fet real que explico hi ha centenars de casos arreu del país, escoles que canvien la societat, l’entorn proper, barris sencers. I per ajudar a canviar dinàmiques, entorns i ambients calen més mestres perquè la tasca a fer no és gens fàcil. Que està molt bé l’informe PISA? Perfecte, això sí, hi ha altres coses no quantificables que són més importants i si no també podem preguntar als alumnes d’aquests països líders si són més feliços o no que els nostres.
I com hem de solucionar tot això si Catalunya destina més diners a pagar el deute que a la partida de Salut com deia aquest mateix diari? Resposta: comença amb Re i acaba amb Pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada