6.04.2014

Plaça del Mercat, Carme Miquel (LEVANTE-EMV, 03/06/2014)

El centre històric de València, constitueix un patrimoni artístic, cultural, i social de gran bellesa, que ofereix un interés ciutadà, comercial i turístic molt importnt.  Formant part d’aquest centre urbà, comptem de manera molt destacada amb la Plaça del Mercat on estan ubicades, com bé és sabut, tres edificacionss extraordinàries: l’església dels Sants Joans, el Mercat Central i la Llotja. Aquesta va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 1996 gràcies a la singularitat i bellesa de la seua arquitectura, representativa del gòtic civil i als valors artístics i històrics que ens aporta.

            Però la Llotja mira de front a l’església dels Sants Joans i aquesta gairebé li dóna la mà al Mercat Central. Tres companys que, com a conjunt, també mereixerien ser declarats  patrimoni de la humanitat i, sobretot, patrimoni protegit i cuidat dels valencians. Situar-se al bell mig de tots tres i contemplar-los des de l’exterior i després visitar el seu interior, possibilita viure més de sis-cents anys de la història de València, gaudir de la bellesa de diferents estils arquitectònics i conéixer diverses facetes de l’art. Tot un luxe per a qualsevol ciutat que reconega la seua identitat amb autoestima.

            No sembla, però, que els governants responsables de cuidar i ordenar els usos de l’espai ciutadà, ho tinguen tan clar. La Plaça del Mercat i la xarxa de carrers que hi conflueixen, mostren ben a les clares que no existeix un respecte i una valoració d’aquest espai. Ho demostra la brutícia i la caòtica ocupació de voreres i places que impedeixen el pas normal dels vianants. També el trànsit, dens, sorollós i contaminant, els aparcaments de vehicles dins i fora dels llocs assignats, els lletjos contenidors i tota una acumulació d’objectes que distorsionen  la funcionalitat de la plaça, amaguen la seua bellesa i li fan perdre valor...

            I per a més desastre, el dels porxets dels Sants Joans, uns xicotets espais a l’exterior d’aquesta església. que en altres temps van ser tendetes on es venien productes artesans, ferramentes per al camp i d’altres materials, i ara són espais degradats al màxim, plens de runes, de brutícia i de males olors. I damunt dels porxets, la gran terrasa mirador annexa a l’església, on cada any grups de xiquets representen els “Miracles de Sant Vicent”, cada dia està més deteriorada i poc segura.


            Hem de concloure, per tant, que cal un pla d’ordenació i recuperació de la Plaça del Mercat i del seu entorn. Calen alternatives a la situació actual que posen en valor tot el conjunt. I anar amb compte perquè l’honor de la Llotja, de ser Patrimoni de la Humanitat, pot ser revocat si es descuiden els aspectes que han de donar-li rellevància.