No juris més, Felip VI; digues sí, si és sí (ORIOL DOMINGO, Catalunya Religió.cat)

1. Un ciutadà radicalment cristià no hagués jurat com ho ha fet el rei Felip VI. No cal cap jurament. N’hi ha prou en dir sí quan és sí.

2. “Jo us dic: no juris mai. Ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu sí, quan es sí; no, quan és no. El que es diu de més ve del Maligne”. Són paraules de Jesús, segons consta en l’Evangeli de Mateu (5, 34-37).

3. Aquestes paraules evangèliques son comentades per teòlegs i biblistes al llarg dels segles. Un teòleg jesuític, José Mª Castillo, ho ha fet en uns llibrets didàctics sobre les misses de l’any litúrgic (“La religión de Jesús. Comentario al Evangelio diario"). Ho feu anys abans del procés sobiranista català actual, de la doble pregunta anunciada per la consulta del 9 de novembre, de l’abdicació de Joan Carles I i del jurament de Felipe VI.

4. “Jesús –escriu Castillo- prohibeix de forma ben clara el jurament. Ho prohibeix, abans que res, perquè jurar és utilitzar el nom de Déu i la seva autoritat, la qual cosa, si tenim en compte la fal·libilitat humana, pot degenerar en una falta de respecte al valor suprem que admeten els creients. Sobretot quan el jurament s’utilitza per legitimar coses i causes injustificables, com és el cas dels càrrecs públics que juren en nom de Déu ocupar llocs de comandament que normalment comporten violències, injustícies i atrocitats innombrables”.

5. El que aquí està en joc és l’autoritat, la ciutadania, el sentit del Déu de Jesús, i les seves implicacions i mútues relacions. El criteri definitiu per un cristià és el conjunt dels valors de l’Evangeli i la seva consciència personal actuant sempre de manera pacífica i respectuosa amb els altres, inclosos els discrepants. El criteri definitiu d’un ciutadà cristià no és cap rei, cap poder, cap constitució, cap codi canònic. El Catecisme de l’Església Catòlica estableix: “Quan el jurament és exigit per autoritats civils il·legítimes, pot ser refusat. Ha de ser-ho, quan és imposat amb fins contraris a la dignitat de les persones o a la comunió de l’Església” (2155).