Quan el PSOE ha estat al govern ha presumit de ser capaç de pactar amb l'Església. Tant és així, que al Congrés encara se senten els crits de l'esquerra acusant José Luis Rodríguez Zapatero “d'agenollar-se” davant la institució i plegar-se a les seves pressions per acabar augmentant fins i tot les prerrogatives. Ho atribuïen a una manera de compensar lleis com la del matrimoni homosexual o la de l'avortament. “No entenem les crítiques del Papa, Zapatero no fa altra cosa que fer concessions i, a canvi, només rep cops de bastó”, asseguraven veus internes del PSOE que es declaraven cristianes. De fet, en la seva darrera etapa, el lleonès va decidir posar el fre i la llei de llibertat religiosa, que havia d'aprofundir en la laïcitat, va quedar al fons del calaix. Però una vegada aposentats a l'oposició, avisen que el dia que tornin els trauran el que ara anomenen “privilegis”. En tres ocasions Alfredo Pérez Rubalcaba ha amenaçat d'estripar els acords amb el Vaticà. Ho va dir quan pugnava per ser escollit secretari general. Ho va suggerir en el moment que Alberto Ruiz Gallardón mostrava el croquis d'una futura llei de l'avortament que convidarà a reviure els anys 80, i ho repetia ahir després que José Ignacio Wert consumés la reforma de l'educació en la qual l'assignatura de religió recupera protagonisme. “L'Església ha guanyat”, però el triomf té data de caducitat, proclamava Rubalcaba. Tant és així que fins i tot convidava a no canviar els llibres de text, perquè no tindran temps d'estrenar-los.
Enmig del desgast del bipartidisme, en general, i més en concret de la marca socialista, el secretari general aparcava l'esperit pactista de les darreres setmanes i exhibia un discurs més adaptat a la vessant moderada del 15-M. Ho feia en unes jornades organitzades a Oviedo per canviar la mala premsa de la política. “Guanyar-se una altra democràcia” és el lema de la trobada del PSOE per la qual s'ha reclamat transparència a tot arreu i a totes hores, lluita aferrissada contra la corrupció, una llei electoral més restrictiva pel que fa al finançament, una norma electoral més representativa, però que eviti la fragmentació (no fos cas que es perdi el bipartidisme) i una participació molt més directa de la ciutadania en política.
El més revolucionari que es pot fer ara, segons reivindicava Rubalcaba, és impulsar canvis “per afrontar l'aluminosi de les nostres institucions i les dificultats del nostre partit”. D'acord que cal fer una voladura, però exigeix que sigui controlada. És el missatge que va llançar el líder amb vista a la conferència política de la tardor, en què es fixaran les grans línies estratègiques del socialisme, i en què Rubalcaba confia a arribar-hi intacte. Perquè la pressió d'impulsar ja les primàries comença a ser massa forta per poder resistir massa temps.
Aquest cap de setmana el PSOE ha discutit l'articulació de les famoses primàries obertes o a la francesa per escollir els caps de cartell electorals. Un model que ara tothom reivindica, però que ha provocat urticària a més d'un dirigent de la vella guàrdia cada vegada que s'ha posat damunt la taula. I sobretot ara, que també es discuteix si cal estendre-les a l'elecció del secretari general. Per a molts el sistema genera més neguits que alegries i, en vista de la impossibilitat de desdir-se'n, d'aquí a l'octubre intentar buscar la manera de barrar el pas als elements que des de la direcció es consideren molestos. Ningú no gosa posar-hi noms, però alguns missatge són perfectament intel·ligibles. A banda de ser una persona “jove”, “somrient” i tenir “telegènia”, convindria també que fos algú “amb sòlides conviccions i amb un projecte al darrere”.”Que no pensi en imatges, que no posi les seves fílies i fòbies pel damunt de l'interès general i que tingui mandíbula de ferro, perquè aniran per ell”, reblava el president asturià Javier Fernández. Darrere el seu retrat del candidat perfecte semblava que s'hi amagués una crítica al control mil·limètric de Carme Chacón de les seves aparicions públiques i les seves declaracions per tal de mantenir vives les seves aspiracions o al perfil de jove inexpert que els seus detractors veuen en Eduardo Madina. De moment, se sap qui cal evitar, però no com s'ho faran perquè altres personatges com la dirigent de les joventuts socialistes, Beatriz Talegón, o el mallorquí Joan Mesquida, entre altres aspirants del sector outsider, no entrin en una competició en la qual l'únic que ara sembla adaptar-se als gustos de l'actual direcció és el basc Patxi López.
La cimera que el PSOE celebrarà a l'octubre serà cabdal per decidir el disseny definitiu de les primàries i alguns auguren que també serà el moment en què els aspirants mostrin les seves cartes. “Estarà reunit tot el partit, és lògic que hi hagi molts moviments”, assenyala un membre de la direcció, el qual assegura que pel que fa a les primàries l'únic que li preocupa és que siguin un èxit de participació. “Han de ser un revulsiu per al partit i la societat, sinó no serviran de res”, exclama. El que ja no és capaç d'augurar és si seran a finals del 2014 o si l'avançament serà inevitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada