Diumenge a la nit la ciutat de València era una festa. La
gent, que anava trobant-se en diferents llocs –plaça del Pilar, plaça de
l’Ajuntament, plaça de Manises, Benimaclet…-
s’abraçava amb efusió. N’hi havia que tenien els ulls plens de
llàgrimes. S’hi transmetia emoció i eufòria i. Els grups de persones en el
carrer s’anaven multiplicant conforme avançava la nit. Tothom es mostrava
content amb els resultats electorals obtinguts pels candidats i candidates a la
Generalitat i pels de l’Ajuntament de la capital. I, pot semblar una paradoxa,
el PP continuava sent la força més votada però la gent que no vol aquest
partit, s’alegrava dels resultats que aquesta força hi havia obtingut.
Que s’hi
celebrava, doncs? Segurament molts
celebraven l’enorme ascens de Compromís o la presència nova de Podem o la no
debacle del PSPV a la Generalitat, però la gran majoria estava contenta perquè
el PP amb els resultats obtinguts, ja no obtindria el poder. Després de molts anys de governs, autonòmic i
municipal, on ha primat l’amiguisme, les aliances amb els rics, la fatuïtat i la prepotència, la manca de
respecte a l’adversari, la ineficiència, el malbaratament, la grolleria i la
incultura, integrat tot dins d’una onada de corrupció, l’atmosfera política
s’hi feia irrespirable. S’havia instal·lat un estil de govern que irritava gran
part de la ciutadania, que confesava que no podia aguantar-los més. I per això,
aquesta part de la ciutadania està contenta. Les espectatives d’una canvi en
els objectius i les maneres de governar, ha creat il·lusió. I per això, tothom
espera que els partits polítics que han de propiciar l’esmentat canvi, no
defraudaran.
Però la
situació no és fàcil, cal assumir-ho. En primer lloc, per arribar a pactes, les
forces polítiques presents a les institucions hauran de fer un gran esforç. Hauran
de posar sobre la taula tot allò que els uneix, pensar en el bé comú, en els
més desfavorits. En les negociacions caldrà
fer exercicis d’humilitat, actuar de manera generosa. En definitiva, practicar
una cultura del pacte i actuar amb lleialtat i molt de trellat.
En segon
lloc hi ha els problemes econòmics. No hi ha diners ni en la Generalitat ni en
els ajuntaments, el que hi ha són deutes i forats. És per tot això que s’esdevé
necessari fer molta pedagogia. Explicar a la ciutadania, de manera entenedora,
la situació econòmica existent, demanar-li col·laboració, establir les
prioritats. Hi ha d’haver un diàleg permanent entre els propis partits polítics
i entre aquests i la gent. La política de comunicació serà molt important.
I per
acabar, la meua salutació a la gent d’Esquerra Unida. Sense la seua presència a
les institucions, perdem una força amb experiència i dignitat. Però la lluita
continua. Ben bé que ho saben ells i elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada