Quan, en relació amb els països de parla catalana, projectem una mirada àmplia i global, ens adonem de la facilitat amb què es trenen lligams de tota mena: cultu?rals, econòmics, geogràfics, històrics, lingüístics, socials..., que visualitzen les moltes coses que compartim i ens uneixen. En poques setmanes, hem viscut dues bones notícies procedents del País Valencià, que ara ens plau de compartir amb el benvolgut lector.
Ens va arribar, per indicació de l'autor, el lingüista Eugeni S. Reig (Alcoi, 1942), el volum El valencià de sempre (edicions Bromera), una versió actualitzada i ampliada del també llibre seu Valencià en perill d'extinció. Reig sap que la llengua és un pou sense fons i, per això mateix, la seva tasca és inacabable i fructífera.
L'obra inclou les 1.440 entrades de la segona edició de Valencià en perill d'extinció; les 300 de Lèxic valencià d'ahir i de hui, fins ara inèdit, i 440 entrades noves, que incorporen nombrosos exemples literaris d'autors reconeguts. El llibre presenta un material amb un gran potencial didàctic. Tot plegat fa que puguem dir que es tracta d'un treball útil i durador darrere el qual hi ha el convenciment que cal treballar per evitar la desnaturalització i la regressió de la llengua.
L'altra notícia de què volem parlar és de la Presentació, el passat 8 de maig, a l'Auditori Josep Irla de Girona, de La Veu del PV. D'aquest diari digital en podem dir que va néixer amb l'objectiu de contribuir a vertebrar el País Valencià i de ser una veu independent i rigorosa. Exposa l'actualitat i els temes que afecten els ciutadans, els munici?pis i les comarques d'arreu del país i, és clar, vol ser una eina d'anà?lisi, informació, opinió i participació, a més d'un camí cap a la digni?tat del poble valencià.
L'acte, conduït per Jaume Piquer, fou molt lluït i comptà amb les intervencions de valencians que viuen en les nostres comarques. També, amb les de dos dels responsables de La Veu: Moisès Vicaino, coordinador, i Eduard Ferrando, del Departament de Llengua. Així mateix va ser amenitzat amb tocs poètico-musicals per Núria Agulló, d'Elx, i Alexandre Hernàndez, de Xàtiva.
Som una sola família i sentim una gran solidaritat entre nosaltres i, per això mateix, compartim les alegries i les tristeses; les esperances i els temors; les celebracions i les decepcions. Aquest compartiment ens enforteix i ens enriqueix. Benvingudes siguin aquestes bones notícies. Que en vinguin moltes més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada