4.10.2015

Amb "sorpasso", quin és el pla B? Jesús Puig (LEVANTE-EMV)

A mes i mig de les eleccions a les Corts Valencianes „que l'esquerra no preveu perdre i el PP no preveu guanyar„, l'esquerra no té pla B si les perd, però el PP sí que en té si no les guanya: pactar amb Ciutadans. Un pla que ja comença a engrassar amb bones paraules, i si falla (perquè Ciutadans no vol ser engolit pel PP fins formar part de les seues vísceres, com Unió Valenciana) i Compromís i Podem li fan elsorpasso al PSPV, posarà en marxa el pla M: seguir manant buscant pactar amb els socialistes. Ah, i no diguen que un servidor elucubra; carreguen contra Mª Dolores de Cospedal i Felipe González que són, entre altres, els que no descarten la coalició PP-PSOE.

Ja sé que alguns socialistes s'aborronen només de pensar que podrien pactar amb el PP, però que vagen en l'erta si hi ha sorpasso, que qualsevol salvavides és bo quan es braceja desesperadament en la mar intentant arribar a la costa. Si PSPV i PP es peguen una baquinà electoral esdevindran cirineus l'un de l'altre. Pega en prompte per saber si contemplen el pacte com un pla B; entre altres raons perquè el pla B no existeix fins que fracassa el pla A, que en aquest cas és guanyar. Però siXimo Puig Alberto Fabra es plantegen un cara a cara és per reforçar el bipartidisme, i perquè temen com el dimoni a la creu la puixança de forces rivals.

És sabut que el millor pla B és aquell que no cal aplicar mai, però si les coses no ixen com s'esperava cal tindre'n un per atenuar el fracàs o, fins i tot, convertir el fracàs en èxit. Un exemple: Rita Barberà. A les eleccions municipals de 1991 obté 9 regidors i Clementina Ródenas 13, però gràcies al pla B „acord amb Unió Valenciana (que en tenia 8) de cedir l'alcaldia a qualsevol dels dos partits que traguera un regidor més„ converteix la derrota en victòria. Descartada, doncs, la majoria absoluta a les eleccions autonòmiques, si Compromís i Podem sumen més escons que el PSPV, quin és el pla B? Ja sé que la pregunta és provocadora; però com preguntar no és ofendre, hi queda.