Viatjàvem cap a Vinaròs amb el deler de retrobar-nos, per un dia, amb amics de la llengua; gent que, d'arreu del domini ens aportaria, ben segur, alguna lliçó sobre els noms de lloc de qualque terme estimat o sobre els antropònims medievals de la comarca. Com jo, imagine que molts esperarien els mots, sempre clars i apassionats, de Pere-Enric. Alguns, a més, aprofitaríem per preguntar al mestre qualsevol dubte sobre un topònim ancestral o perfilaríem aquell projecte de les Visures de la Setena que el de Benassal volia dur endavant.
 |
| Amb Andreu Beltran, també benassalenc, a la I Jornada d'Onomàstica, a Sant Mateu. |
i riuríem repassant les anècdotes d'aquella host jaumina que cavalcà dos dies entre Fortanet i Catí.
 |
| Amb Salvador Giner (aleshores president de l'IEC), Vicent Pitarch i Carles Salvador (nét) |
 |
| Pere-Enric, amfitrió de Carles Salvador i de Benassal, explica cada racó que va acollir al poeta i lingüista. |
I heus ací que, en arribar a Vinalab, ens diuen que no vindrà, que ha faltat; un eufemisme que no ho és, perquè ja el trobem a faltar, perifrasi ben nostra per expressar l'enyor.
Diumenge, mentre Ferran i jo pugem al soterrar, recordem Pere-Enric creuant la Canada d'Ares i les sàvies explicacions amb què enriquia el paisatge d'aquell camí de Jaume I.
En pujar cap a Benassal, recorrem termes de la Setena, com ara el de Mossén Jesús Miralles (de qui, el 2011, va fer l'edició dels seus escrits) i afirmem que no hi ha arxiu ni poble d'aquestes contrades que no haja estat conreat pel nostre amic.
En pujar cap a Benassal, recorrem termes de la Setena, com ara el de Mossén Jesús Miralles (de qui, el 2011, va fer l'edició dels seus escrits) i afirmem que no hi ha arxiu ni poble d'aquestes contrades que no haja estat conreat pel nostre amic.
Davant la casa familiar espera una munió de gent i s'arrengleren les moltes corones de flors vingudes de pobles i institucions
Amics, molts amics que vénen perquè el sabien amic.
Amic de la terra, de la llengua, d'un país no tan petit, del seu poble, amb una església gran que no pot donar cabuda a tanta gent.
Entrem al Calvari per la Mare de Déu del Loreto
I no ens estem d'acompanyar-lo entre fragments de Carles Salvador.
Xiprers: de la Vida símbols vers
En eixir, passem, novament, per l'ermita de Loreto i captem la imatge que ens va prometre Pere-Enric quan tornara al poble, perquè la foto d'aquella entrada (baixada d'internet) desdeia dels encants que ens mostra la realitat. Ara sí. http://goo.gl/EsTjP8
Ha estat un camí massa curt per qui no ha deixat de donar.
I és per això que ens queda tant de Pere-Enric, a qui no volem dir-li adéu.
I els amics diuen...
A la falsa
I me’l veig a l’arxiu de Castellfort, aquella falsa fosca i freda, farta de paperassa antiga, on poca gent anirà a marejar-lo, escorcollant els rastres de llengües familiars. I pel finestró que mira a ponent, presents se li faran la taca blava de Palomita i els records dels camins inicials. O pujarà a Sant Pere en dia de vent aclaridor per a que la mar li digue les paraules primeres dels estimats poetes llatins, per a que a les envistes de les línies suaus dels Ports de Tortosa , no enyore la catalana terra, per a que toque amb les puntetes dels dits, Sant Cristòfol i Sant Roc i, una miqueta en l’horitzó, el Penyagolosa estimat. Els Port i el Maestrat i tants pobles i tanta gent, pregaran i recordaran i, al finestró de la falsa, una flameta hi viurà encesa.
Ferran Guardiola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada