1. Diàleg sobre cristianisme i política entre una bona catòlica espanyola resident a Andalusia i un català que voldria ser bon cristià, l’autor d’aquest bloq.
2. Ella escriu: "Saps que sóc fidel lectora dels teus posts encara que no comparteixo la teva sensibilitat política. Crec, però, que cadascú té la sensibilitat i les idees que té. Això mai ha estat obstacle per privar de l'amistat d'algú. Veig que estàs, com sempre, molt enfadat amb Rouco. No t'enfadis, Oriol, ni et prenguis les coses d’aquesta manera. Al final tot s'arreglarà. Ja ho veuràs. Una abraçada”.
3. Ell contesta: “He tingut una gran alegria al rebre el teu mail. Tinc la convicció que la nostra sensibilitat cristiana i cívica és més afí del que puguem pensar. Tu i jo volem viure segons la condició humana i ser bons cristians. Volem sentir, pensar, actuar, estimar, viure i morir segons l'esperit de Jesús. El Jesús que es dirigeix a Déu com a Pare i que resa en la intimitat i en comunitat, que perdona i demana perdó, que comprèn i estima al proïsme, al discrepant, al feble”.
4. “Ser fidels a l’Evangeli de Jesús implica també un compromís cívic i social. Cal tenir en compte la Doctrina Social de l'Església, les encícliques i els grans documents pontificis. No tots els textos eclesials tenen el mateix valor. Cal discernir en consciència i amb llibertat. Entre una homilia del papa Francesc i les homilies de Rouco opto per les de Francesc”.
5. “Cal respectar, defensar i propugnar els drets humans de les persones i dels pobles. Ara una referència al procés polític que viu Catalunya. Hi ha informació manipuladora i sectària al respecte. Però el procés polític català és pacífic i democràtic. No va contra ningú. No va contra Espanya ni contra els espanyols. ¿Per què no pensar que una Espanya sobirana i una Catalunya sobirana poden tenir una relació millor que l'actual, més respectuosa, lliure, més solidària, més fraternal?”.
6. “Pot discrepar-se d'aquest plantejament i estar-hi en contra. Però, en democràcia, aquest plantejament és legítim. Informem-nos. Parlem-ne. Debatem-ho. Votem”.
7. “En tot cas, un cristià ha de considerar que la unitat d'Espanya, la independència de Catalunya, la sobirania espanyola i la sobirania catalana no tenen caràcter sagrat. Un cristià ha d'actuar per tal que uns i altres, tots, ens respectem tant si pensem d'una manera o d’una altra. I aquesta nit, quan surti a passejar amb el meu gos Nil pregaré per tu i pels teus. T’agraeixo que de tant en tant em recordis en la teva pregària”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada