Homilia de Francesc Pardo
(J. V. Gay-CR/Girona) “Mossèn Modest ha estat un gran regal de Déu per a l’Església i la Universitat”, ha assenyalat el bisbe de Girona, Francesc Pardo, en la seva homilia de l’Eucaristia en sufragi de Modest Prats i Domingo (Castelló d’Empúries, 1936), que ha presidit el dilluns 31 de març, al matí, a l’església de Santa Susanna del Mercadal de Girona.
Han concelebrat més de trenta preveres, entre els quals hi havia els actuals rectors de les parròquies a les que havia servit mossèn Modest, religiosos de les comunitats presents a la ciutat, vicari general i vicaris episcopals. Els fidels omplien completament l’àmplia nau del temple i molts seguien la celebració a peu dret.
Al costat del dol familiar hi figurava l’oficial, encapçalat pels consellers de Cultura, Ferran Mascarell i Política Territorial, l’empordanès Santi Vila, l’alcalde de Girona, el vicepresident de la Diputació, l’equip de govern de la Universitat de Girona i unes nodrides representacions dels ajuntaments de Castelló d’Empúries i Medinyà, parròquies a les quals havia servit Prats. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, en trametre el seu condol, ha lamentat la seva obligada absència en el actes de comiat de mossèn Modest.
En la seva intervenció, el bisbe Francesc ha destacat en primer lloc el sentit eclesial i pastoral de Modest Parts i, igualment, la seva decidida vocació de servei al país, no sols en càrrecs de govern (Modest Prats va ser el primer Delegat de la Conselleria de Cultura a Girona), sinó especialment com a estudiós i investigador, una tasca que culminaria amb la publicació de laHistoria de la Llengua Catalana conjuntament amb Josep Maria Nadal.
Respecte dels seus molts serveis a l’Església, el bisbe ha assenyalat que fou “rector de poble”, és a dir, que s’integrà i integrà les comunitats, a les quals sabé transmetre “el rostre visible del Déu invisible”. També ha tingut un record per la mare del mossèn, possiblement “l’única a la qual feia cas” i que conduí el seu fill únic després de la mort violenta del pare el desembre de 1936 per aquests camins de servei al proïsme, a l’Església i al país. Igualment ha agraït la nombrosa presència de persones vingudes d’arreu de la diòcesi per participar en el comiat de mossèn Modest i els ha dit que “en Modest era com era, però ho era mercès a vosaltres”. Aquí podeu llegir l'homília de Francesc Pardo íntegra.
Abans de finalitzar la missa, s’han llegit tres textos, un per part de les comunitats de Medinyà, un altre en nom de la Universitat i, finalment, l’escriptor Josep Maria Fonalleres, en nom dels amics i companys, ha recitat el poema “Oració de les mans”, que mossèn Modest havia compost poc abans de ser ordenat prevere.
El fèretre, acompanyat pel bisbe i els preveres, ha estat conduit a l’exterior i a la plaça del Mercadal, on s’ha entonat el Virolai. Les despulles de Modest Prats reposaran al cementiri de Castelló d’Empúries juntament amb les dels seus pares.
Aquí podeu veure les imatges del funeral de TV3.
Documents adjunts
| Adjunt | Mida |
|---|---|
| HomiliaPardoExequiesModesPrats.pdf | 144.46 KB |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada