TROBO NORMAL que el CGPJ trobi inacceptable la llei de seguretat Fernández Díaz, i sense que això que diré ara tregui cap mèrit al que han resolt, afegiré que no cal ser jurista per entendre que l’avantprojecte de llei del ministre era un atemptat contra alguns drets elementals i contra el sentit comú. Com que això ho expliquem molt bé a la informació, m’agradaria tornar als orígens, al perquè de tot plegat. Hi ha malestar ciutadà. Creixen les protestes. I des del govern que ha de gestionar aquest malestar es té una idea màgica: impedim que es facin. És un exemple, per estudiar a les facultats, de quedar-te amb el dit en lloc d’observar què assenyala. I es converteix en un projecte que té un nom, abús, i un cognom, poder. Abús de poder. Convertir en sospitosos els ciutadans per espantar-los. Com que el sistema en general s’acosta a alguns col·lapses, convé exigir als governants grandesa analitzant els problemes, i no atacant-ne els primers símptomes. Per desgràcia cada cop hi ha més línies vermelles que els ciutadans hem de vetllar perquè no es travessin, però la dels drets i llibertats individuals, la dels mecanismes per expressar el malestar, és de les més elementals. I és un cercle viciós perillosíssim. Volent posar-hi traves el que es fa és excitar més el conflicte i radicalitzar els que protesten, per poder-se carregar de raons a posteriori i insinuar que tenien raó amb les seva actitud. Caldrà estar-hi molt atents i entendre que una regressió en els drets elementals ens afecta a tots. I caldrà anar fent la llista dels actes amb què el ministre Fernández-Díaz dóna motius per sentir-nos més insegurs, que és un símptoma del fracàs dels que paguem per sentir-nos segurs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada