Benvolguda Carme, estan fent amb tu i l’ANC el mateix que fa un any van intentar amb Ada Colau i la PAH. Dir-vos colpistes, en el teu cas, i nazis, en el seu; disparar contra tots els moviments populars que s’escapen del control de l’establishment i els fan tremolar les cadires.
Es presenten com a abanderats de la democràcia i proclamen que vosaltres no teniu legitimitat per intervenir en el debat públic perquè no us ha votat ningú. I als empresaris que conspiren, i fan sopars, i es reuneixen a casa amb presidents de govern, qui els ha votat a ells? Als periodistes, ens ha votat algú? És com si les elits tinguessin dret a formar lobis, però no les classes populars. El missatge que ens transmeten és que la gent amb diners sí que pot influir sobre els governants per defensar els seus interessos particulars, però el poble no té dret a organitzar-se per defensar un projecte col·lectiu que reclami un habitatge digne o un estat que no atempti contra la nostra dignitat.
Veiem com la cosa més normal del món que un grup de selectes empresaris convidin el president del govern a sopar a casa seva i tots plegats es facin una foto al jardí. ¿Però t’imagines què passaria si Artur Mas sopés, posem per cas, a casa de Mònica Terribas, i es deixés retratar al costat de les assistents al sopar, posem Carme Forcadell, Ada Colau, Teresa Forcades, Muriel Casals, sor Lucía Caram, Pilar Rahola, Empar Moliner, Montserrat Carulla i Maruja Torres? Parlaríem d’un segrest, i d’un president titella i ostatge dels moviments socials.
Primer t’ignoren, fan com si no existissis. I quan veuen que sí que existeixes, llavors volen eliminar-te. Juguen a confondre, a crispar, a enterbolir l’ambient. Creen el clima ideal per il·legalitzar-te i encara que al final et perdonin la vida i no ho facin, ja t’han expulsat del terreny de joc. I tot amb l’argument que sou uns extremistes i que el que proposeu està fora de la llei. Com si la llei fos un bé suprem que hagués caigut del cel i no un conjunt de normes que podem decidir i canviar nosaltres mateixos enraonant.
Qualsevol iniciativa que els polítics no poden controlar és vista com una nosa. S’adonen que els avanceu per la dreta i per l’esquerra, per dalt i per baix, i es posen nerviosos. Fins i tot, Carme, els partits que ara més us necessiten, un dia -quan ja no els convingueu- us abandonaran.
P.D .
Els socis de l’ANC són els mateixos que formen part de l’associació de veïns, de l’AMPA de l’escola o de la comissió de festes. Un diumenge preparen la Fira de la Ratafia i l’altre la cadena humana. Si tot plegat no fos tan seriós faria riure que a la bona gent que fan coses pels altres els diguessin colpistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada