Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Llengües
Maternes, ESCOLA VALENCIANA ha rebut el Premi Internacional atorgat per
“Linguapax”. És aquest un organisme que va impulsar la UNESCO amb la finalitat de
fer present que és molt important la defensa i promoció de les llengües del món
que no són oficials, o que ho són però el seu ús no és suficientment
normalitzat. Cadascuna de les llengües del món constitueix un legat valuós
transmés a la humanita, perquè totes formen part de la cultura universal i li
aporten la riquesa de la pluralitat de maneres de comunicar i de formes de
veure i interpretar la realitat.
Perquè una
llengua és això, és una manera d’expressar-se i de comunicar-se que porta
implícita una visió determinada del món a partir de la realitat pròxima. Per aquest
motiu, cada llengua respòn a les necessitats de la comunitat lingüística que
l’ha creada al llarg dels anys i ens aporta tot un bagatge de formes de vida.
Un exemple típic és el dels esquimals, que tenen varies maneres diferents de
designar la neu, ja que el seu contacte amb aquesta matèria els ha creat la
necessitat de precisar-ne diverses varietats. Nosaltres, amb un o dos mots per nomenar
la neu en tenim prou.
Doncs bé.
La nostra llengua és una part d’eixa riquesa lingüística de la humanitat i, com
a tal, tenim obligació de preservar-la de manera plena. Per això i perquè la
necessitem per desenvolupar-nos com a col·lectivitat. I també a nivell
individual la necessitem, ja que contribueix al desenvolupament intel·lectual i
cultural de cada valencià.
És molt
fàcil, facilíssim, aprendre i usar una llengua quan s’està en contacte amb
aquesta. I costa creure que una persona amb una mínima capacitat intel·lectual,
no hi arribe. Aleshores, per què als nostres governants els costa tant usar el
valencià? Fa uns dies escoltàvem un parlament del president Fabra, amb molts
anys d’exercir la política a Castelló, que mostrava moltes dificultats amb el
valencià. Però molt més greu encara és el cas de l’alcaldessa de València.
Valenciana de la capital i amb moltes relacions de tota la vida amb les
comarques de l’Horta i de la Marina Alta, a hores d’ara encara no ha dit ni una
paraula en valencià. I si de cas abans de ser alcaldessa no en sabia prou, ha
tingut més de vint anys per aprendre i practicar. Mestres no li n’haurien
faltat.
Tot això
ens fa pensar que no es tracta d’una dificultat
intel·lectual de domini de la llengua dels valencians per part dels
nostres governants –doncs de ser així estarien incapacitats per exercir el seu
càrrec-- , sinó d’una actitud de renúncia, per no dir de menyspreu. Ara ve la
festa de la Magdalena i la de les Falles. Se’ls omplirà la boca parlant de
tradicions nostres i de l’enorme importància de “lo valenciano”. I mentres
diran tot això en castellà, des del seu partit, per interés electoralista,
s’intenta revifar la guerra dels símbols. Més els valdria callar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada