XIII ANIVERSARI BENEDICCIÓ ABACIAL Homilia del P. Josep M. Soler, abat de Montserrat 13 d’agost de 2013 Dt 31, 1-8; Mt 18, 1-5.10.12-14 (Abadia de Montserrat)

Germans i germanes estimats: L’evangeli que acabem d’escoltar ens ha presentat tres ensenyaments diferents. Els dos primers relacionats amb els nens i el tercer sobre un propietari de cent ovelles. Endinsem-nos, doncs, una mica en cadascun d’aquests tres ensenyaments per treure’n nodriment per a la nostra vida de cristians. 

En el primer, davant la pregunta sobre ¿qui és el més important en el regne del cel?, Jesús ens ha parlat de tornar-nos com els nens. ¿Què deu voler dir? perquè no ens deu proposar pas que tinguem una actitud infantil. Per poder-ho entendre, serà bo que ens fixem en allò que valora Jesús dels nens. Tinguem en compte que la comparació que Jesús fa no és amb un infant petit, sinó un nen que és capaç de comprendre que el criden i de respondre a la petició de posar-se al mig; la paraula grega de l’evangeli indica un noi de 7 a 14 anys. I no el proposa com un model d’innocència, com potser tendiríem a pensar, sinó com a una persona capaç d’entendre però que, degut a la seva situació encara de feblesa, és dependent de les persones més grans. I tot el que rep ho acull com un do i no pas com quelcom que li és degut. Per entrar al Regne del cel, doncs, Jesús ens diu que ens hem de fer petits; és a dir, que hem de ser humilment conscients de la nostra feblesa i de la nostra limitació i que hem d’acollir-nos a la cura que Déu té de nosaltres purament perquè ens estima. Ell ens guia i ens ajuda a créixer cap a la plenitud del Regne. Amb aquesta actitud podem rebre amb agraïment el do de la fe, l’amistat amb Jesús, la gràcia dels sagraments, la promesa de la vida per sempre després de la mort. 

El segon ensenyament, està encara relacionat amb els nens. Després d’invitar els deixebles a fer-se petits, humils, tenint l’actitud dels nens, passa a un altre tema. El d’acollir els nens, que també ells tenen una gran dignitat, el Pare en té cura sol·lícitament, i Jesús s’identifica amb ells fins al punt que acollint un nen en nom de Jesús, des de la fe per tant, s’acull Jesús mateix. I, a partir de la crida a no menysprear els nens, sinó a acollir-los i respectar-los, Jesús amplia l’horitzó i es fixa en tots els petits del món. Veig tres nivells d’aplicació d’aquests principis. Un fa referència a l’ambient eclesial; és a dir, hem de treballar per integrar els nens en la comunitat cristiana, acollint-los en la seva realitat de persones estimades per Déu, ensenyant-los a conèixer Jesús, fent­-los descobrir des del seu nivell els continguts de la fe cristiana i introduint-los en la vida sacramental de l’Església. Un segon nivell de la crida a acollir els nens és el de la cura per oferir-los tot el necessari per a viure dignament, un ambient familiar sa, la formació, l’esplai, etc., també l’alimentació; a casa nostra mateix, hi ha nens que no estan adequadament alimentats. I un tercer nivell, encara, és el de treballar perquè a arreu es deixi d’explotar els nens i les nenes pel que fa al treball, a la violència, al sexe, al tràfic d’òrgans, etc. Tot el que procurem fer als nens ho fem a Jesús i tot el que deixem fer als nens ho deixem de fer a Jesús (cf. Mt 25, 40). Defensar els drets dels nens és, per tant, defensar la causa de Jesucrist. 

Finalment, hi havia, encara, un tercer ensenyament a l’evangeli d’avui. Jesús feia referència a la sol·licitud del Pare envers els qui es poden esgarriar. Hi pot haver qui s’esgarriï a causa del seu mal comportament, però hi pot haver qui s’esgarriï a causa de la indiferència o del menyspreu que troba en la comunitat cristiana o en l’excessiva severitat amb què es veu tractat. A imitació del Pare del cel, i de Jesús mateix, els cristians ens hem d’esforçar per sortir a buscar els qui han deixat la comunitat cristiana a causa de les dificultats que hi han trobat o de la incomprensió de les seves situacions personals. Tots hem de testimoniar i transparentar l’amor sol·lícit de Déu. Com ha dit repetidament el Papa Francesc, hem de ser testimonis de la misericòrdia de Déu i no pas mostrar una actitud intransigent i dura que dificulta la conversió, el retorn al ramat del Bon Pastor. 

Fer-se com un nen, defensar i acollir els petits, ser instruments de la voluntat del Pare de no perdre ningú per petit que sigui. Són, germans i germanes, els tres ensenyaments de l’evangeli d’avui que Jesús ens presenta perquè els fem vida. Ara, davant la grandesa del misteri eucarístic que ens disposem a celebrar, procurem tenir l’actitud de nen, feta d’acolliment del do que rebem, de confiança en l’amor del Pare que se’ns dóna, de joia per la sol·licitud que Jesucrist ens té. I amb la gràcia de l’Eucaristia podrem treballar a favor dels 

petits i ser transmissors de la misericòrdia de Déu.