Busquem, atordits pel dolor de les víctimes i la calor d'agost, les raons de l'accident ferroviari de Santiago de Compostel·la. El judici popular i paral·lel ja en va declarar culpable el conductor del tren. Els seus crits desesperats i el cinisme dels seus superiors van donar plena satisfacció a la carnassa que necessitaven aquelles càmeres tontes que van passar 72 hores enfocant un revolt maleït on va passar tot però on no es veia res. Ara, superat l'impacte inicial, el Congrés analitza l'accident, que, no ho oblidem, segueix sub iudice malgrat que algun tertulià de guàrdia cita la sentència imaginària a tort i a dret.
Els caps del conductor Garzón van sortir indemnes de l'interrogatori de ses senyories. No han tingut cap moment Pilar Manjón, aquella digna mare d'una víctima de l'11-M que els va engegar: «¿De què riuen ses senyories?». Va ser una escena gloriosa, símptoma de la desafecció que ara palpen cada dia els fills de la transició. El debat sobre l'accident de Santiago no va tenir aquesta engruna d'autenticitat. Es va moure en el terreny habitual del cinisme: Garzón va incomplir la normativa, el tren va descarrilar, reformarem la normativa, però la culpa -com ha dit la gent- és de Garzón. Punt final.
Preguntes
Aquest episodi i aquests compareixents no tenen res d'especial, no mereixen una crítica singularitzada. Però són l'últim exemple d'una certa manera d'entendre la política que està precisament en l'origen de l'actual crisi, econòmica i institucional. La missió dels polítics no és buscar culpables. Aquesta és la tasca dels jutges en els règims democràtics i dels capellans en els teocràtics. La culpa és un assumpte penal o moral. El camp de la política és el de les responsabilitats. ¿S'han corregut riscos innecessaris per haver posat el cartell d'alta velocitat en alguns trams ferroviaris que no ho eren ni ho podien ser? ¿S'han pagat a preu d'alta velocitat alguns trams de velocitat alta? ¿Qui es va quedar la diferència? ¿Algú recorda l'embolic que va tenir el gendre d'Aznar en l'adjudicació dels sistemes de seguretat de l'AVE? ¿Va ser aquesta la causa que el tram de Santiago acabés sent únicament de velocitat alta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada