En realitat, Francesc s'ha limitat a tornar a l'Evangeli, aquella font d'on fa dos mil anys que brolla una paraula clara: "No jutgeu i no sereu jutjats". Però feia tant de temps que els guardians de la fe s'havien especialitzat en el pecat, que quan el Papa ha citat Jesús, al món li ha semblat notícia. I ho és. Francesc està construint una Església "de rostre humà", que s'amoïna més pels pobres i els aturats que pels promiscus o els divorciats, i obra un diàleg natural amb el laïcisme de l'estat o l'homosexualitat de laics i capellans. El papa Bergoglio, que de cardenal viatjava en transport públic, està entenent els signes dels temps, uns temps d'exclusió social que demanen el consol de la companyia i el compromís de la denúncia. El bisbe de Roma està tornant l'Església als orígens. Ignorem la proporció que tindrà aquest retorn. Un sol papa no canviarà l'Església, però aquí hi ha un canvi. N'hi ha prou de recordar els cursets per curar l'homosexualitat que fa uns mesos va oferir el bisbat d'Alcalá de Henares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada