U. El que castiga més Rajoy no és la crisi ni l'IVA, és un sistema de cobraments en sobres, sense IVA, dels anys que van provocar la crisi.
DOS. Tota organització que té algú sense escrúpols per fer la feina bruta ha de saber que aquest algú farà feina bruta en contra seva un dia.
TRES. Els SMS demostren tres coses: complicitat amb un delinqüent, incompetència gestionant informació delicada i la impunitat de qui ni s'adona que deixa rastre.
QUATRE. Rajoy seguirà el seu propi consell: resistir. I aquesta resistència és inútil perquè acabarà caient, i dramàtica perquè com més trigui pitjor ho deixarà.
CINC. Alguns protagonistes de l'operació de setge coincideixen amb els que van fer caure Felipe, cal estar pendent també dels seus aliats actuals i dels plans a mitjà termini.
SIS. A Catalunya hi ha qui veu la descomposició d'Espanya com l'empenta definitiva pel procés independentista, però aquesta enorme debilitat al govern de Madrid és alhora un greu obstacle per tenir un negociador necessari.
I SET. Hi ha un altre dilema: recrear-se venjativament en el cas Bárcenas i els drames d'Espanya o ignorar-lo i abordar els problemes catalans. Abraçar la primera opció és no entendre que el procés català ha de ser autocentrat, constructiu i amb agenda pròpia. Però l'enfonsament de Rajoy afecta -i molt- una Catalunya que és a Espanya. I la paràlisi governamental o el seu relleu la poden afectar encara més, sobretot amb les alternatives que s'albiren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada