El meu conciutadà suecà Josep Franco ens recordava en aquestes pàgines del Levante-EMV el passat 7 de juliol que, tal dia com aquest, de 1955, va morir al seu domicili de Benimaclet, Carles Salvador. Va exercir l´any 1893 de mestre a Benassal des de ben jove. Alli va escriure la major part de la seua obra literària, però no es va limitar a això. També, com ens diu Josep Franco, va ser un activista cultural i cívic important, en uns temps molt més difícils que els actuals fins que tornà a València l´any 1934. Abans, havia estat un dels valencians que, reunits a Castellò de la Plana el dia 21 de desembre de 1932, va signar les normes que, a partir de la gramática fabriana havien d´acabar amb el desgavell ortogràfic que havia caracteritzat el valencià escrit fins aquell moment i que ara, quasi un segle després, encara continúen fent malbé alguns valencians que creuen, potser de bona fe, que la nostra llengua no hauría d´eixir mai de l´ámbit estrictament familiar.
L´any 1951, en plena maduresa vital i creativa, Salvador va ser capaç de promoure i consolidar uns cursos de llengua i litreratura valenciana que, a l´ombra de Lo Rat Penat, foren la llavor de la nostra literatura contemporània i sobre tot, marcaren l´inici de l´ensenyament del valencià com a llengua culta. El seu llibre Gramàtica valenciana, del mateix any, és encara un tex vàlid, amè i eficaç, per a l´ensenyament de la llengua. I la seua obra poética, que sembla oblidada, es pot recordar encara en un bellísim racó de Morella, el Jardí dels Poetes, dedicat a ell, Vicent Andrés Estellés i Labordeta. «Entre el cel i la terra, tot és ben ple de despulles i espectres», havia escrit el mestre. I ara li podem agrair els esforços que va fer per nosaltres obrint algún dels seus llibres, que ens ajudaran a diferenciar els espectes dels fantasmes.
Els Jocs Florals continuaven celebrant-se durant el franquisme i Lo Rat Penat continuà convocant «als experts escriptors, inspirats poetes i artistes de l´Antic Regne de València, als de Catalunya, les Illes Balears i de totes aquelles comarques a on nostra materna llengua és parlada o coneguda». Això ens va permetre seguir uitilitzant la nostra llengua en els Jocs Florals i que Carles Salvador donara classes de valencià en els locals de Lo Rat Penat. Classes de valencià que també es celebraren a la Casa de València a Madrid, degut a l´iniciativa de Josep J. Sanchis Zabalza, l´ajut de Ferrandis Luna, marqués de Valverde, que vivien a Madrid i els auspicis de Lo Rat Penat dirigit per Carles Salvador. La Casa de València a Madrid era una més de les cases regionals que s´instalaven a la capital. Jo estudiava aleshores a la Facultat d´Econòmiques a Madrid, a finals dels anys 40 i primers dels 50, i de quant en quant m´acostava per la Casa de València per saludar a Sanchis i veure com anaven les classes. Els assistents eren entre 25 i 30 alumnes, que treballaven a Madrid quasi tots, i amb alguns estudiants. Recorde que hi havía, com alumne, el representant de la Caixa d´Estalvis de València, a Madrid, que tenía l´oficina en el carrer d´Alcalà i que es va apuntar a les classes de valencià de Lo Rat Penat que es donaven a la Casa de València. Es tractava de Josep Joaquim Viñals, que no tardà molts anys en passar a València per a ser diector general de la caixa.
En fi, durant el franquisme, a Lo Rat Penat es treballava amb força per la defensa de la nostra llengua. També, a Lo Rat Penat, es representaven obres teatrals en la nostra llengua. Recorde l´obra del autor de les Illes Balear Baltasar Porcel, Els comdemnats; de Martí Domínguez Barberà l´obra No n´eren deu?, i la meua L´home de l´aigua. Però venen les eleccions de 1977 que guanyen l´esquerra. I s´arma el canyaret. Lo Rat Penat passa a altres mans. La dreta no sap que fer, no tenen programa, i uns espavilats s´acosten als polítics dretans i els indiquen per on han d´anar, qui son els enemics. I els enemics son els catalanistes. Els catalanistes, Deu meu!, que ens volen furtar-ho tot. I en això estem. Però ara fa calor i hem d´anar a remullar-nos a les platges. Al setembre parlarem.
PD: La imatge és de: http://bibliotecavilareal.files.wordpress.com/2010/10/carles-salvador.jpg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada